Avui és festa
El filòsof
Com és que només els homes són capaços de fabricar-se la pròpia infelicitat?
S'havia passat la vida fent-se preguntes sense resposta satisfactòria. Un esforç balder, una passió inútil. La vida era enigmàtica per naturalesa. Ara, però, més vell que l'hivern, el filòsof repassa la seva existència. Té la vista cansada de llegir i rellegir i quan tanca els ulls veu, gairebé fent fila, els mestres que l'han ajudat tant en les preguntes i tan poc en les respostes: Plató i Aristòtil, Kant i Hegel, Heidegger i Sartre, Arendt i Derrida... Atordit per la proximitat de la desaparició física li ve al cap una idea filosòfica: desaparèixer és la prova evident de la meva existència, per tant el misteri no es pas la mort, el gran misteri és néixer. I de seguida els mecanismes d'un cervell de pensador es posen en marxa: per què jo sóc jo? No l'he triat, el país on vaig néixer, no l'he triada, la llengua que m'ha donat... Ara, amb la mort tan propera, sent que el gran tema és acceptar haver nascut, “l'inconvenient d'haver nascut” que deia aquell seu col·lega. El cap li bull, al vell filòsof. Condemnat a no acceptar respostes simples davant la complexitat del món se li ha escolat la vida buscant l'equilibri entre l'impuls de dir no i l'impuls de dir sí. D'anar en contra i d'anar a favor. Per dir no amb convicció cal sentir que es pot i se sap dir sí... Uf, va dir-se el vell filòsof, prou, prou. El rum-rum, però, no s'atura. Com és que només els homes són capaços de fabricar-se la pròpia infelicitat? I com es navega entre la responsabilitat i la culpa? I el mal, a què treu cap? Tan lliures com podem ser i tan fràgils com som. “Avi, avi!”, criden els néts, “deixa de pensar tant i explica'ns un conte!” És en la urgent crida de les noves generacions que el vell filòsof troba un consol inesperat. El conte que els explica es diu Els ocells són feliços, penso. No ha pogut evitar l'afegitó al títol, però el conte parla dels camins que porten a dir sí i a saber ser un entre els altres. Ara sí que descansa el vell filòsof. Amb els néts embadalits sent la gratitud d'existir i saluda, content, l'existència dels altres. Sí.
