LA COLUMNA
La censura i el mal gust
Aquest país, on la llibertat ha sigut tan perseguida, té al·lèrgia a dir que no
Els Ferrocarrils de la Generalitat i els autobusos de Barcelona han fet retirar el cartell de l'espectacle The hole. Immediatament han plogut les denúncies de censura i s'han alçat veus que troben ridícul escandalitzar-se per la imatge d'una dona despullada. Però no es tracta d'això. Jo vaig veure el cartell en una estació dels Ferrocarrils de Sarrià i em va semblar d'un mal gust inqüestionable. L'actriu de la foto està asseguda damunt del títol, a cavall d'una o desmesurada que forma un gran orifici justament a l'entrecuix. Que hole en anglès signifiqui “forat” és una redundància sobre una imatge molt explícita. És aquesta autopista dels baixos i no la nuesa allò que provoca un rebuig instintiu. L'obra sembla del gènere anomenat burlesque, tan digne com qualsevol altre, perquè la llibertat d'expressió empara tant el libel com la pornografia. Ara bé, les companyies de ferrocarrils i d'autobusos, que mai no prohibiran cap peça teatral, tenen tot el dret del món a dir quina publicitat accepten i quina no.
Qui paga mana, això és una realitat crua en totes les disciplines artístiques, perquè qui paga tot sovint imposa, fa retocar substancialment els plànols d'un edifici, retallar una pel·lícula, canviar passatges d'una novel·la, fer més comercial una partitura, etc. En alguna mesura tots ho fem. Si un pintor de parets ens pinta un cor d'àngels al sostre del menjador, per més que invoqui la llibertat d'expressió, li direm que faci el favor de tapar-ho.
Mal gust i bon gust són conceptes més que discutibles, però tenim prou sensibilitat i sentit comú per saber que certes imatges de gust dubtós o francament degradants no es poden penjar a tot arreu. Aquest país, que ha patit tanta censura i on la llibertat ha sigut tan perseguida, té al·lèrgia a dir que no, a posar límits amb un criteri propi per establir clarament: a casa meva això ho vull i això no. És ben senzill.
