Opinió

La col·leccionista

Veïns

Una de les derivades del procés sobiranista que estem vivint és la preocupació per una hipotètica fractura social en aquest país nostre, tan acostumat a conviure pacíficament. Aquesta seria una de les qüestions que més em podrien arribar a amoïnar... si pensés que es tracta d'un perill real. Rotundament no m'ho sembla. Ho dic des de Badalona, on fa tants anys que ens entrenem per a la convivència en la diversitat: en aquesta ciutat hi ha idiomes, banderes, races i costums que es barregen i comparteixen espais. Quan en un bloc de pisos hi veig, fent-se companyia, una estelada en un balcó i una bandera espanyola al pis del costat, mai no em porta a pensar que aquests veïns hagin de tractar-se malament quan es troben a l'ascensor. Vull pensar que simplement se senten lliures d'expressar les seves idees i els seus sentiments. Estic convençuda que qui té ganes de brega en trobarà amb qualsevol excusa, i que no li calen processos sobiranistes perquè en té prou amb qualsevol minúcia. Aquesta setmana ho hem comprovat seguint les informacions sobre el judici pel cas de la noia pianista de Puigcerdà. Reconec que el cas em té estupefacta. La noia s'enfronta a la petició de set anys i mig de presó, poca broma! Tot i que, d'entrada, esgarrifa el fet que una activitat tan noble com tocar el piano pugui ser considerada un delicte, sóc capaç d'entendre que sentir-ne el so nit i dia pot acabar resultant una tortura. Sense pronunciar-me, doncs, a favor de cap dels bàndols, em limitaré a constatar la profunda tristesa que ens ha d'envair davant d'un cas que evidencia la dificultat que podem arribar a tenir els éssers humans per entendre'ns i conviure. Per arribar a aquest punt és evident que hi ha hagut intolerància i falta d'empatia en ambdues parts. Em costa de creure que, en tots aquests anys, aquests veïns no hagin trobat la manera de pactar una solució acceptable pels dos extrems. Així, em veig inclinada a pensar, com deia en començar, que per a les persones inflexibles i amb tendències totalitàries, sempre hi haurà un motiu per barallar-se amb els veïns. El debat obert i sincer sobre el futur que volem no ens ha de fer por si confiem en la gent del país. I jo hi confio. I que la sort ens deslliuri dels veïns perepunyetes!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.