No en parlaré

La prudència és una virtut i, per això, no és convenient que dediqui aquest article a la secretària d'Amer, Conxita Aguilera. La vaig conèixer l'estiu de l'any 2000, quan va presentar un informe a la Sindicatura de Comptes per suposades irregularitats comptables al consistori, que haurien estat orquestrades pel llavors alcalde, Joan Güell, i bona part del seu equip de govern. Aquella va ser la llavor d'un tsunami polític, social i judicial al poble, del qual encara es pateixen les conseqüències. Tretze anys després, Aguilera apareix de nou a les pàgines d'aquest diari. S'ha querellat contra l'alcalde, el gerent, l'exalcaldessa i el primer tinent d'alcalde perquè se sent assetjada laboralment. Com deia, en aquest article no pretenc parlar de l'activitat de la senyora Aguilera, perquè això em podria suposar una visita als jutjats. Déu no ho vulgui! Tan sols vull parlar d'una història de pressions, odis, rancors i denúncies encreuades, de la qual, cada cert temps, s'escriu un nou capítol. I, sempre, la secretària n'acaba donant fe.