La columna
De Rouco a Blázquez
Ser més moderat que Rouco gairebé no té mèrit. És a l'abast de tothom
El relleu del president de la CEE, el cardenal Rouco, ha sigut ben acollit. Però no ha sorprès ningú. Blázquez era el nom més repetit. Ja en va ser president anys enrere, competint amb Rouco. El cardenal s'ha acomiadat amb un brindis al sol: qualificant de postcristiana la nostra societat. Si s'entén al peu de la lletra, resulta una obvietat: totes ho són, de postcristianes, les societats. L'Església mateixa és postcristiana. Però sospito que el que ell ens volia transmetre era que l'actual societat, amb els seus “deliris separatistes”, ha deixat de ser cristiana. Però s'equivoca. És ara que va camí de ser cristiana. Hi ha algú a qui no li hagin dit alguna vegada “hábleme en cristiano, por favor”? I quants n'hi ha que s'hagin negat a fer aquest favor, tan poc cristià? En els anys del franquisme, ningú. Llevat de persones com ara Puig Antich, per posar un exemple que torna a ser d'actualitat. Ell ni tan sols va poder parlar. I a fe que tenia coses a dir; totes prou cristianes, si hagués pogut dir-les. Fins ara no les hem sabut. I és que la veritat s'acaba sabent sempre. A vegades triga, però s'arriba a saber. “Asseu-te al portal de casa teva i veuràs passar el taüt del teu enemic.” Rouco no era el nostre enemic, però sí que ho eren algunes de les idees que defensava. Amb la seva jubilació, és com si el nacionalcatolicisme ens hagués dit adéu. Ara manca saber si no farà com el seu amic Ratzinger: “Me'n vaig, però em quedo.” A l'ombra, però present. Sense intervenir, però condicionant. Ja es veurà. Blázquez, de moment, ja ha declarat que, en matèria doctrinal, no cal esperar canvis. Per si de cas els esperàvem, que no és el cas. No n'hi ha hagut en matèria episcopal, encara menys en matèria doctrinal. Blázquez, com tothom sap, és més moderat que Rouco. Però és que ser més moderat que Rouco gairebé no té mèrit. És a l'abast de tothom. Personalment, crec que és més prudent i segurament més cristià. El president ideal per a una època postcristiana com la nostra. La diferència entre Rouco i Blázquez, doncs, és un simple post: Blázquez ve després de Rouco. De moment, això és tot.
