Nisman

El 18 de gener –ahir va fer un mes–, el fiscal Alberto Nisman va ser trobat mort al seu pis de Buenos Aires d'un tret prop de l'orella dreta. Uns dies abans havia anunciat que immediatament denunciaria al congrés la presidenta Cristina Kirchner per les dificultats que el govern posava a la seva investigació sobre l'atemptat que el 1994 es va perpetrar contra l'Associación Mutual Israelita Argentina amb el resultat de 85 morts i 300 ferits. Primer la Kirchner havia incentivat la investigació però com que les acusacions de Nisman se centraven en activistes de l'Iran i ara al govern argentí li interessa estar bé amb aquest país es veu que la mandatària se sentia més que incòmoda amb el fiscal. La versió oficial manté que Nisman es va suïcidar, però sembla que només se la cregui el diari progovernamental Página 12. Clarín, a l'extrem contrari, hi veu un crim d'estat, i La Nación, més moderat, se situa en el dubte, amb tendència a pensar en l'assassinat. Tots tres diaris, el més importants i influents del país, publiquen cada dia pàgines i pàgines sobre el cas, i, com sol passar, a l'Argentina i aquí, com més en publiquen i més elements nous aporten més confós es fa tot. Hi ha la pistola que un dia abans Nisman va demanar a un amic i de la qual va sortir la bala mortal; hi ha el dit índex de la mà dreta del fiscal, que sembla haver accionat el gallet; no hi ha en canvi, en el dit, rastres del detonant. Hi ha una porta oberta que hauria d'haver estat tancada, hi ha un viatge a Espanya del fiscal amb tornada precipitada, hi ha el fet que Nisman era jueu, hi ha la CIA, el Mossad... Alguns parlen d'un complot contra la Kirchner, a qui no beneficia una mort tan matussera. Si fos un estricte cas policial sense la política pel mig, s'investigaria i les conclusions serien donades per bones, Hi ha la política pel mig, i la conclusió, sigui quina sigui, no serà creguda mai pels que ja des d'ara no estan disposats a creure-se-la. Passaran cent anys i encara es parlarà del “cas Nisman”, en aquest país que ho discuteix i embolica tot.

El “cas” ha aclaparat els ciutadans. “La gent està trista, desanimada”, em diuen.“Nosaltres estem acostumats a la corrupció, però no a això; això és propi dels règims militars que havíem deixat enrere.”

Fiscals i jutges anunciaven una manifestació pel dia 18 de febrer –ahir–, a un mes de la mort de Nisman. El govern els ha dit el nom del porc i la crisi institucional s'aguditza. “Aquí ens cal una regeneració democràtica”. Santa paraula, que es conjuga a l'Argentina i a altres països del món. Com es fa una regeneració democràtica? Qui la fa?