La columna
Adormits
Hem viscut moments vergonyosos en els quals no vull entrar
No puc fer més que recordar el plany del poeta en un exili sense temples, en les arpes dels càntics penjades en els plors dels desmais.
“Pobra, bruta, trista i malaurada pàtria meva.”
Tot just fa pocs anys que no hauríem pogut dir-ho. El poble es desvetllava cantant a milions pels carrers i votant-se la llibertat a les urnes, encara que fossin de cartró. Era la veu de tots plegats. Arribaríem a ser lliures.
A Madrid se'n fotien.
Però ens sentíem vius amb la llibertat a la vora i tot el país era un somriure d'esperança. Rebotant-les al poeta ni ens sentíem pobres ni tristos ni bruts ni malaurats. La pàtria s'havia fet una cançó en cada mirada, sentíem la llibertat a tocar, hi havia una espurna d'alegria com jo mai havia vist. Seríem lliures.
Però ens vam trobar amb la pobra, bruta, trista i malaurada política. Em reca de dir-ho, però tenim uns polítics que el poble no es mereix, encara que els hagi votat. I vam entrar en un món de marmanyeres. Els polítics deixaven de pensar en el país i s'engolfaven en discussions de pollastrets picotejant-se.
Hem viscut moments vergonyosos en els quals no vull entrar. Els uns als altres es mossegaven sense pietat i sense cridòries. Més que la lluita a cara oberta ha estat un joc que en castellà en diríem de “puñaladas traperas”.
Els partits bellament nacionalistes eren incapaços d'entendre's sense pensar en les punyeteries de la colleta política. És un teva-meva galdós.
Això sí, tots van a l'una contra el president Mas, que té el seu full de ruta i el va seguint malgrat les punyides de la solitud. Rema sol i ningú el respecta. Confesso que no entenc la gent de l'Esquerra amb un home tan bonhomiós com mestre Oriol. Però no acaba d'entendre que l'única sortida cap a la nostra llibertat és una entesa amb el president, generosa encara que hagi de fer renúncies perquè, si el dia arribés, el nostre Oriol fóra el primer president de Catalunya lliure.
Els grups que només són per agermanar-nos en nom de Catalunya també fan la seva politiqueta.
Entre tots plegats ens han adormit el poble.
