Reis de Sant Jordi

Aquest any, com que no treia llibre, no he signat per Sant Jordi. Una estoneta, el dia abans, a la parada de la llibreria Dòria de Mataró per si hi havia un lector ressagat, i res més. L'any passat va ser una altra cosa. L'editorial Proa, que havia publicat el meu El nét del pirata, em va fer anar com una baldufa tot el dia, de parada en parada. A les deu del matí a la d'El Corte Inglés, a les onze ara no recordo on, a les dotze a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia, a les dues una pausa per dinar, i a les quatre tornem-hi: la Casa del Llibre, ara de la Rambla, a l'FNAC no perquè feien vaga i de vuit a nou a una llibreria nova amb parada a la Rambla. Em va agradar? No sabria què dir. Hi ha autors signataris que s'hi senten com peix a l'aigua i uns altres que a mitja jornada ja es queixen: el canell els fa mal, la gentada els atabala, la inspiració dedicatòria els flaqueja i ja no saben què posar... A mi em va incomodar la visió de la tramoia. Quan era jove i ja no creia en els Reis, em van dir que fer de rei d'orient en la cavalcada del dia cinc de gener constituïa una experiència emocionant única perquè et situaves cara a cara amb la il·lusió dels nens. M'hi vaig apuntar. No em van donar el paper de Rei sinó de patge, però per al cas era igual. Quan el periple va haver acabat vaig decidir que preferia mil vegades veure el pas dels Reis des del carrer i formar jo part de la il·lusió o barrejar-m'hi. Assegut a la banda contrària de les parades de Sant Jordi vaig comprovar que els taulells són de fullola i se sostenen amb uns cavallets i que les cadires són de tisora, i llavors mateix m'hauria situat en el lloc dels compradors, des d'on tot sembla més sòlid i també que els autors seguin en un setial. Dec ser un contemplatiu.

De totes maneres... De totes maneres també és cert que Sant Jordi s'ha fet tan massiu a Barcelona que arriba un moment que els contemplatius no podem contemplar res. Jo no vull fer d'aixafaguitarres però em sembla que Sant Jordi va en direcció contrària a la nova tendència en el camp de la venda de llibres. Ara es porten les llibreries petites que coneixen la clientela i els seus gustos i que de tant en tant porten un autor no perquè signi llibres com un desesperat sinó perquè conversi amb els seus lectors o candidats a ser-ne. Un Sant Jordi més recollit, més sota teulada i igualment comercial, no seria possible? O que fes compatible les dues opcions, la de la parada a la plaça i la tranquil·litat de la boutique. Vaig tenir l'any passat clients amb qui m'hauria agradat entaular una conversa reposada. No hi ha res com creure en els Reis.