Opinió

Vuits i nous

Miracle a la llibreria

L'historiador Josep Lluís Martín i Berbois ha publicat a l'editorial Base una biografia de Josep Maria Ainaud de Lasarte. Com que sabia que jo havia conegut el personatge, em va demanar si l'hi volia presentar a Mataró. Li vaig dir de seguida que sí perquè el llibre està molt bé i perquè jo, a més de conèixer Ainaud, l'havia estimat. Com he dit altres vegades, situo Ainaud entre els homes més generosos que he conegut. Hi ha dues classes de persones: les que quan els vas amb un problema en surts amb dos problemes i les que te'l solucionen. L'Ainaud posava els seus coneixements històrics i humanístics al servei de tothom i mai no tenia una negativa. El vaig cridar per fer conferències o per escriure un article, i no va fallar mai. Tampoc no va voler mai cobrar: “El que em pugueu pagar ho doneu a Càritas o a l'Òmnium.” Aquest desinterès m'havia fet pensar que Ainaud era un home ric. En Martín i Berbois m'explica que la ballava molt prima, i encara l'admiro i estimo més. La presentació la vam fer a la llibreria Dòria. Érem pocs, però dels pocs que érem sis havien conegut Ainaud. Els vaig deixar dir, i la seva personalitat encara va quedar més ben perfilada.

La llibreria Dòria tanca, i aquella era l'última presentació que s'hi feia. No s'esverin: tanca la botiga actual per obrir-ne una de nova i més espaiosa uns carrers més amunt. Els propietaris han sumat inversors entre els seus clients, i s'ho poden permetre. La Dòria de Mataró és fruit d'una mena de miracle. Va obrir quan només faltaven un parell de mesos perquè tanqués la mítica i històrica llibreria Robafaves. Com que no sabíem llavors que la Robafaves desapareixeria d'un dia per l'altre, molts dels seus clients vam pensar que la Dòria seria un fracàs. Qui podia competir amb el gegant? Si la Dòria no s'hagués fet present en el moment oportú, el centre de Mataró hauria quedat desabastit de llibreries, com ho ha quedat de tantes coses.

Mentre en Martín i Berbois ens explicava que devia la vocació d'historiador a la sèrie Dragui que TV3 havia programat quan ell era petit i que Ainaud va assessorar, va entrar a la llibreria una noia amb un paquet a la mà. Va dir que l'acabava de trobar al carrer i no sabia què fer-ne. La noia va escoltar en Martín i Berbois, se li va acostar i li va entregar el paquet: “Tingui, perquè vegi que l'atzar existeix.” El paquet contenia uns vídeos amb la sèrie completa del Dragui. Sembla que aquestes coses no puguin passar, i de fet tots ens vam mirar incrèduls, però els miracles s'encadenen i vam pensar que era el darrer regal d'Ainaud i un bon auguri per a la nova llibreria.