Els arbres i el bosc

A vegades, com que estem entretinguts amb altres coses, em sembla que ens passa allò dels arbres i el bosc. Com que el dia a dia de tots plegats és prou entretingut, no agafem la perspectiva necessària. Ho dic perquè aquests darrers dies han passat dos fets espectaculars. Diumenge passat, Ximo Puig va prendre possessió com a nou president de la Generalitat Valenciana després de vint anys de governs del PP, i dilluns passat, a les Illes Balears, prenia possessió un nou govern que feia fora José Ramón Bauzá i tot allò que ell significava. I això, que podrien semblar simplement dos relleus, té una transcendència brutal, espectacular. Perquè no eren dos governs qualssevol. Eren dos governs del PP que s'havien caracteritzat, com tots els governs populars, per una persecució implacable contra tot allò que tingués a veure amb la nostra llengua. Al País Valencià les manifestacions sota el lema Volem viure en valencià havien estat una constant, i el govern del PP, que any rere any anava reduint el seu pressupost de política lingüística, havia acomplert algun dels seus objectius: el més gran, el de tancar Canal9 i deixar aquest territori sense cap mitjà de comunicació en català. I a les Illes, des de feia dos anys, el govern popular havia iniciat amb el decret de trilingüisme una croada contra la llengua, en què va arribar fins i tot a enfrontar-se amb la comunitat educativa. A València hi havia manifestacions amb el lema Volem viure en català i a Mallorca ho feien sota el lema Sí a la nostra llengua. I això mentre amb els vots del PP (i els del Partit Aragonés Regionalista) es decretava que del català que es parla a la Franja de Ponent se n'havia de dir Lapao. Ho veuen, senyors del PP, com ha acabat tot plegat? Amb una festa. Amb una festa al País Valencià i a les Illes Balears. Amb un partit trencat i amb Wert deportat. Tremolin, senyors del PP, tremolin. Perquè això se'ls esquerda. I quan dic això no vull dir només el partit.