Veure llistes

Dijous em vaig llevar amb un ull que semblava com si m'hagués passat la nit participant en un combat de boxa i n'hagués sortit el més mal parat. Vaig córrer a l'oftalmòleg perquè en aquell estat no podia presentar-me enlloc ni podia fer res, i abans que el metge em visités em van fer passar a una sala d'espera, amb altra gent. Hi havia una televisió engegada que en aquell moment oferia una tertúlia, amb el so apagat. Què fa una televisió muda en un lloc on tots teníem la vista avariada? Si hagués estat al revés, hauríem tancat els ulls per dedicar-nos a escoltar. Els tertulians es veu que responien a la pregunta que sortia impresa a la part baixa de la pantalla: “Veieu bé una llista sense polítics?” Es referia a la llista de “societat civil”que Oriol Junqueras d'ERC aquell mateix matí havia anunciat per concórrer a les eleccions “plebiscitàries” del 27 de setembre. Com diu en Joan Coscubiela, acabarem esgotant les preposicions: la llista del president, la llista amb el president, i ara la llista sense el president, sense Junqueras, sense David Fernàndez de la CUP i sense polítics. En Coscubiela, que és d'ICV, se n'oblida una: la llista contra el president, que també ha estat anunciada.

“Veieu bé una llista sense polítics?” Jo en l'estat en què em trobava “veia” les coses una mica confuses però em sembla que amb els ulls en forma no les hauria vist més definides. Els tertulians obrien i tancaven la boca amb una passió controlada. Hi havia en Toni Aira, amb la corbata estreta i la barba rogenca; en Saül Gordillo, amb aquells ulls enormes, quina enveja d'ulls, vistos a ca l'oftalmòleg; el circumspecte Antoni Puigverd; en Jordi de Juan, de gesticulació histriònica; la felina Esther Jiménez Salinas; en Joan Maria Clavaguera, que té cara de mestre rural... Déu n'hi do si hi veia per no veure-hi. Però la qüestió no era aquesta. ¿Una llista política sense polítics per a una gran operació política? ¿Són els nostres polítics impresentables? ¿Com ho veien els tertulians? Ningú de la sala d'espera va anar a demanar que apugessin el volum per saber-ho. Un matrimoni parlava d'una excursió el cap de setmana que ve i una senyora llegia a l'Hola! que el Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa havia estat atrapat sopant amb la Isabel Preysler.

Diagnòstic: una conjuntivitis com una casa. Vaig trucar a en Josep Cuní per dir-li que aquell vespre no m'esperés. Havia de fer de tertulià al seu programa de 8TV. Segurament hauria hagut de respondre a com veia la llista sense polítics. A veure si amb les gotes que m'han receptat un altre dia puc dir-ne alguna cosa.