La columna
La calor
Potser és la calor, però m'ho miro tot amb una llunyania mig adormida
Estic cargolat fet un farcell d'ossos amb la calor que em deixa com un talp sense ganes de fer res, cosa que també passa a l'ordinador, que, emmandrit, s'ha fet pregar a l'Emília per dictar-li aquestes lletres.
El Vall de Berga és vermell a foc encès, té una bellesa estranya, arborada, que no mou la serenitat dels plàtans, un arbre que les aguanta totes. Per cert, que la nostra Acadèmia de la Llengua s'oblida de mirar. Tothom en diu plataner. I fixeu-vos-hi: un cirerer fa cireres, un presseguer fa préssecs i aquests plataners nostres no fan plàtans com els que ens mengem vinguts de les Canàries o de les Repúbliques Bananeres. El platanos és un arbre d'aquest nom grec que sempre és al mig de les places gregues ombrejant una font.
Ara els nostres plàtans són maleïts. Fan al·lèrgies i algú arriba a dir que crien xinxes, però us asseguro que conec molt bé aquesta llentia motoritzada del temps de presoner i de la caserna, i els de vora casa no en fan la ganya.
He canviat de jóc, el sol batia massa en aquella banda de casa; ara som a l'hora suau de la caiguda del dia i el Vall és grisor argentada que fins i tot acoloreix els arbres i àdhuc hi ha algú que gosa sortir al carrer.
A la televisió fan taula rodona d'una gent entesa, assencerada i equilibrada, no fa pas gaire que van tenir interrogant el president Mas. Mestre Cuní, que sap molt bé l'ofici, el va tractar com a president, però no podia amagar que al nostre president les hi foten per totes bandes i ell respon com un cavall fort.
Em torno a endormiscar, es veu que a l'ordinador se li encomana la mandra, no sé quines en fa, potser s'espanta perquè no tinc més remei que tocar de rebot la nostra malaurada política, que ha arribat fins a la “razón de la sin razón” del Quixot fent unes eleccions de polítics sense polítics. Estem sonats.
Potser és la calor, però m'ho miro tot amb una llunyania mig adormida i em sembla que, si aquesta colla d'apolítics amb política es fan un embolic tan gros, malament rai la independència.
Només hi ha una esperança.
El país és millor que els seus polítics.
