Trens i bicicletes

És una evidència que les carreteres han millorat, però no pas les comunicacions. I, encara menys, el transport públic.

És fàcil (i relativament ràpid) anar en transport públic de Portbou, Figueres, Flaçà, Girona, Sils, Caldes de Malavella i Maçanet fins a Barcelona i a l'inrevés; per als pobles amb baixador la cosa és més dilatada, però poden estalviar-se el cotxe privat. Els ciutadans de Figueres i Girona ho tenen extraordinàriament bé per desplaçar-se fins a París o a Madrid. I els municipis sense ferrocarril? Tenen els autocars de la Sarfa o de la Teisa, empreses molt beneficiades –imagino el caviar i el xampany amb què devien celebrar i brindar– per la desaparició d'aquelles línies de tren que comunicaven Girona i les zones industrials de la costa i l'interior.

Heu provat avui la combinació d'Olot fins a Sant Feliu de Guíxols, o fins a Palamós? Imagineu com s'ho ha de fer algú de Barcelona que arriba en tren per anar a qualsevol lloc de la costa? No hi ha un transbordament immediat. Els horaris proposats són molt esclaus, moguts per necessitats de rendiment econòmic de la companyia.

El millor mitjà de transport és el privat, inclosa la bicicleta –per als que tenen tot el temps del món–. I viatjar cada dia al mateix lloc amb el vehicle particular, moto o cotxe, és pesat, carregós. Molt, però molt, avorrit!

Canvio de carretera cada dia que he d'arribar a l'Empordanet, altrament dit Costa Brava Centre, un nom de pla estratègic i lleig amb ganes. Un dia passo per la Bisbal, l'altre per Llagostera, passant per Llambilles i l'altre passant per l'autopista, sortint per Fornells, fins a Riudellots, Campllong i Cassà de la Selva. Tot plegat és un cacau. Sempre hi ha cues i retencions. Un dia per causa dels ciclistes esportius, l'altre per tractors. Als ciclistes se'ls hauria de prohibir circular per les variants: se'ls hauria d'obligar a passar per la carretera vella de torn; ho agrairien. En canvi, no em queixaré dels tractors; sóc molt solidari amb els pagesos, sobretot dels que poden gaudir d'aire condicionat a la cabina, perquè han d'aprofitar les calorades per segar i fer feina; em queixo dels que van pensar les carreteres i les xarxes de transport. Ningú no diria que tres dels quatre darrers consellers d'Obres Públiques hagin sigut d'Olot, Girona i Figueres, i que un d'ells, a més, hagi fet vida a Girona.

De la inefable variant de la Bisbal, el més calent és a l'aigüera, i amb una caixa sense ni cinc de calaix. Si més no és la mostra d'un territori trinxat, en què tothom vol verge i maco el seu tros, siguin per interessos de poble, de país o privats.

Ara que un d'aquells tres consellers presumeix (per Twitter) d'haver inaugurat un nou tram a Terrassa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), planificat el 2001, em pregunto si, a banda del cremallera de Núria, l'empresa té algun altre servei a les comarques gironines. I també voldria saber si algun govern de la Generalitat, del color que sigui, ha planificat mai cap nova línia –de tramvia o tren lleuger– entre Olot, Girona i Sant Feliu de Guíxols. O entre Palamós, Girona, Banyoles i, ara sí, fins a Olot, amb una Y a Besalú, per seguir cap a Figueres i cap a Roses. Un 8 ferroviari, que anés de Palamós i Sant Feliu a Olot, ara per Besalú, ara per Amer, des de Girona seria brutal.

Us heu preguntat per què, quan s'estirava més el braç que la màniga, no es va preveure una xarxa ferroviària totalment inèdita? Construir una anella de les Gavarres –de trens o tramvies–, a banda de parlar-ne en mítings i entrevistes electorals? I que se n'ha fet, de la idea d'enllaçar amb una via ferroviària de mercaderies el port de Palamós amb l'aeroport i la central de mercaderies? Sovint s'addueix que una xarxa intermodal i sincronitzada no seria econòmicament sostenible. Però si només ens regíssim per criteris econòmics, ens podríem carregar molts serveis públics, incloses moltes línies de tren i de transport urbà. A l'hora de la veritat, no és d'antisistema afirmar que les funcions social i ambiental s'han retallat dels pressuposts sense gaires escrúpols. A Suïssa prou que funciona! Deu ser que són cívics i disciplinats, perquè de capitalistes també en són un tros llarg.

Si els trens circulessin tot el dia, almenys el dèficit del transport públic i els impostos que paguem quedarien força més justificats i compensats. Ah! És clar, de nit circulen les mercaderies. Per què no s'ha desdoblat la xarxa de tren convencional? Per què es va planificar i executar d'una manera maldestra i nefasta la xarxa de gran velocitat? Per què no es va copiar el model francès? Per què no es començava per transformar tota la xarxa a l'amplada internacional? I reconec la meva equivocació en oposar-me a l'estació del centre de Girona i d'apostar només per l'estació del TGV a l'aeroport; l'exemple del fiasco d'estació al Camp de Tarragona és prou evident.

Avui tothom invoca els vells trens. Ens solem posar d'acord que no s'haurien d'haver clausurat mai. El tren pinxo de Banyoles i el tren petit de Palamós, el tren d'Olot i la línia ferroviària de Sant Feliu de Guíxols són cançons, cançonetes i records nostàlgics: locomotores, vagons i estacions per fer bonic. Els vells traçats són avui carrils bici… Vam lluitar per carrils bici, però potser hauríem d'haver lluitat per rescatar el tren.

Al cap i a la fi, cal una xarxa potent de vies per a bicicletes per tot el territori: per què no es va construir durant l'època de bonança?; tampoc costava una morterada.
El carril bici del carrilet és, més aviat, un espai de relax per a passejants ociosos. Els ciclistes fibrosos busquen carreteres secundàries potents. A Llambilles, la silueta metàl·lica d'un tren amb pretensions de monument recorda l'antic tren de Sant Feliu. Sense cap ànim de reivindicació.