Milionari

A la platja, o s'hi està molt bé o s'hi està molt malament, sense graduacions. S'hi està malament amb el mar revoltat o brut, amb vent o amb aquells núvols que de tant en tant tapen el sol i fan que no sàpigues a què atenir-te. S'hi està molt bé amb la mar blava o verda transparent i en calma, amb el ventet just i amb sol decidit. Jo, quan em trobo en aquesta segona situació i de panxa al firmament sobre la tovallola sempre penso en el milionari de Texas. El milionari de Texas és un senyor que des del porxo de casa seva observa com li treballen els pous de petroli. A aquest home de vegades li poso la cara de Paul Newman, de vegades la de Montgomery Clift, de vegades la de James Dean i d'altres vegades la de Brad Pitt. No sense esforços s'ha acabat casant amb l'Elisabeth Taylor, la Marilyn Monroe o la Scarlett Johansson, i si no s'hi ha casat les té d'amants. Aquest senyor està cobert d'or negre i d'or blanc i totes li ponen però, tancat en el seu desert, no té el mar ni la platja que jo tinc. Sí, ja ho sé. Pot agafar l'avió de la seva propietat i situar-se en poques hores a la que més li abelleixi del món. Però jo la tinc a cinc minuts a peu i l'uso sense planificacions. Ell pot desplaçar-se a aquelles platges on les palmeres torçades sembla que surtin de l'aigua, a les cales més recòndites i visualment més apetitoses, però saben què passa? Passa que amb els ulls tancats per exigències del sol totes les platges són iguals. Billy Wilder deia: “Quan era petit i pobre vivia en una pensió i a la nit, quan sentia des del llit la cisterna del vàter, tancava els ulls i m'imaginava que eren les cascades del Niàgara; ara que sóc gran i ric, vaig a les cascades del Niàgara i quan les escolto des de l'hotel sempre penso en la cisterna del vàter.” A mi em va passar a Cancún, a Mèxic. Amb els ulls tancats a la platja més recomanada per les guies turístiques i amb l'hotel amb més serveis i més piscines a la meva esquena vaig pensar que em trobava a la de Mataró, que només disposa d'una guingueta de tant en tant. Em vaig ficar a l'aigua i van avisar-me que hi podia haver taurons. Al Maresme només ens visiten molt de tant en tant unes tintoreres al·lucinades.

Vostès diran, i jo també ho penso, que aquestes idees estrambòtiques són fruit de la insolació i de no protegir-me amb un barret. També diran que qui no es consola és perquè no vol. D'acord, sempre que apliquem l'asseveració al milionari de Texas. Si pensant en mi, que hi deu pensar, no es consola amb els seus pous de petroli i amb la Johansson és perquè no vol i és un ambiciós que fa fàstic.