Voldria saber

A la cançó Do I Wanna Know?, el grup Arctic Monkeys es demana per aquella por que es queda enganxada a les dents, per l'hora que tanca el cor de qui s'estima, i per quant de temps preservem els secrets de la llum. Tothom vol saber, amb precipitació impulsiva, i alguns amb poca traça. No ens aturem a pensar que potser, només potser, no tenir notícia és justament la gràcia de les històries que pouen autenticitat. Volem conèixer l'essència de qui ens mira amb ulls de foc, travessar-li l'ànima per ser-hi a dins, esperar-lo a peu de carrer només per seguir-li l'ombra de la pedalada. Deixar clar, amb bona fe però errant l'eina, que això és molt fondo, que hi som pel que calgui, que el lligam és nuat amb corda dura. Perdem pistonada: atabalar qui estimes a còpia de trepant fa que deixin d'estimar-te, de la mateixa manera que fotries un clatellot a qui, sense avisar, t'ensorra el cap sota l'aigua. Som transparència però supurem dependència. Hauríem d'aprendre la calma, estar al corrent de l'enyor i apostar per la sorpresa. Viure sense envestir la vida, arrapats als còdols que ens la simplifiquen. Donar-se tot, d'entrada, jugar-se-la a un instant, fa que l'escala trontolli com un castell de naips en aquella cala empordanesa on vas decidir anar sol per respirar la llibertat i el blanc dalinià. Si et cau un ocell als pantalons mentre contemples la lluna, pots foragitar-lo ventant les mans com un tarat o acollir-lo a casa, donar-li recer i mig tomàquet ruixat amb molles de pa. Menjar-nos l'absència, gruar l'espera, sentir els fragments del bell discurs amorós. Gaudir de la bonança i respirar sense esbufecs allarga la vida. La tramuntana, si arriba, ja ens omplirà els pulmons i ens atansarà una mica més a la tisorada de la felicitat. Però no cal que ens obstinem a insuflar cada dia abocats a la finestra per fer veure que ja hi és, que se'ns emporta mar endins, roca amunt, cor a través. És molt més senzill tornar a començar que arreglar una relació ferida, però hi ha el risc de la dissort eterna. Estimar a poc a poc, com arpegem el llaüt o vibrem amb un acordió: aquesta és l'ensenyança.