Opinió

Ombres d'estiu

Una mort interminable

Fa uns dies, o potser més precisament fa unes nits, buscàvem amb uns amics i amigues números musicals cinematogràfics al canal de YouTube. Jo vaig demanar La chanson d'un jour d'été, que Catherine Deneuve i Françoise Dorléac canten a Les demoiselles de Rochefort, i, veient-les amb un vestit vermell brillant sense mànigues, una altra va demanar Gentlemen prefer blondes, el film de Howard Hawks que Jacques Demy homenatja clarament amb aquest número de les germanes Dorléac encarnant les bessones Garnier.

Així és que vam veure Jane Russell i Marilyn Monroe i després aquesta última cantant Diamonds are girl's best friend havent-se tret de sobre uns quants homes amb un cop de vano i amb uns quants nos. Aleshores l'amiga va dir que ella voldria ser com Marilyn. Li vam preguntar si n'estava segura. Evidentment, es referia a la Marilyn que es veia al cinema, però els altres li vam recordar la fràgil i infeliç Norma Jean considerant-la com una víctima de Hollywood, dels amants, dels psiquiatres, d'ella mateixa. Algú va maleir Arthur Miller dient que l'havia vampiritzat escrivint el guió de The misfits. També va dir que Marilyn va morir amb la mà estesa per agafar el telèfon. Com si estigués esperant una trucada o com si volgués fer-la.

S'han dit tantes coses i s'ha especulat tant sobre la mort de Marilyn. Potser, certament, és una mort amb moltes ombres, però hi ha hagut tants voltors del cadàver de l'actriu. Encara n'hi ha. Fa uns tres mesos, un documental presentava el metge de Marilyn Monroe com el culpable de la seva mort en haver-li prescrit un còctel letal de somnífers. Poc després s'anunciava la publicació d'un llibre en què els seus “enterradors” (com altres estrelles de Hollywood) revelaven el suposat estat del cadàver de l'actriu. No ho repetiré perquè em va semblar una notícia abjecta, nauseabunda, propagada per diversos mitjans de comunicació sense cap mena d'ètica.

Avui fa 53 anys que l'assistenta va trobar el cadàver de l'actriu. I avui, com faig cada 4 o 5 d'agost des de fa uns anys, escric alguna cosa a propòsit de Marilyn. O potser de Norma Jean.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia