La columna
Evolució
I anem per l'home. No hi ha bitxo amb missatge que no s'estigui de dir que és progressista
Des de molt xic, mentre no tenia cap tirada pels orangutans, he sentit sempre una flaca pels micos, de manera que quan a mitja veu esparverada algú molt de la catòlica parlava que veníem del mico, a mi més aviat em feia gràcia perquè entre altres coses era molt amic dels micos del parc. Ara i avui no hi ha ningú que digui que venim del mico, ens deixen la benaurada bèstia com un cosinet germà i ens serveixen dibuixos dels nostres avantpassats directes que no fan pas gaire goig. De la mona a la Marilyn Monroe hi ha una molt positiva evolució. Però ves que aquesta evolució resulta positiva si penses en els lloros i en els gafarrons. És dit, sabut i repetit que segles molts segles enrere voltava per aquests mons un animalot d'allò més gros que en diuen el dinosaure. Era com un autobús, pesava vuit-cents quilos, bramava que feia tremolar la terra i cruspia amb tant deler les fullasses dels boscos que se les va enllestir totes i es va morir de mort natural, vull dir de fam. Algun de molt savi ho broda dient que de tant menjar verdura feia unes ventositats prou malignes per assecar els boscos. Més val que ho deixem.
El cas és que el dinosaure es va passejar per aquests encontorns fet una bestiota una mica més grossa que el cangur i deixant centenars de petjades per a major joia dels savis que ens les han estudiades.
I ara arribo on anava: resulta que de la monstruosa família dels dinosaures en ve la més polida i graciosa raça que al món sia, els ocells. I aquí sí que cal dir joiosament que hi hagué una evolució positiva i graciosa d'una bestiassa a la més fina i cantarella de la mena dels animals.
I anem per l'home. No hi ha bitxo amb missatge que no s'estigui de dir que és progressista. El pobre minyó no sap com se les canta perquè ben mirat tenir cotxes, semàfors, avions i màquines d'afaitar és realment un progrés, però no sé si ho és deixar Gósol per viure a Barcelona.
Entre aquestes, un parent meu assegura que l'home és de mena dolenta; jo no m'ho puc creure justament perquè visc de creure que Déu es va fer Home.
