Quan l'alternativa és el poble
El que caldrà també a Catalunya serà celebrar un referèndum vinculant sobre la independència d'acord amb el Dret de les Nacions Unides, per ratificar la voluntat manifestada pels vots dipositats a les urnes, si és pro independència de l'Estat espanyol
Hem cregut moltes vegades que la veu del poble seria útil per construir un sistema democràtic amb perspectives de futur. Acabada oficialment la dictadura amb l'autoreforma del 1976, hem participat a Catalunya durant anys en una democràcia de partits que no han arribat a posar-se d'acord per fer una llei electoral modèlica i trencadora per substituir l'espanyola del 1985 que encara apliquem a les nostres eleccions.
La nova llei electoral catalana era el primer pas per al canvi de model de representació política que esperava la ciutadania compromesa en el nou procés electoral del 27 de setembre. Els diputats negociadors es van aixecar de la taula sense arribar a cap acord. La llei electoral catalana ha quedat per fer al Parlament de Catalunya. El mandat del poble se sent novament frustrat pels interessos de la màquina de calcular escons.
Quan hi ha qui s'ha proposat modernitzar les ideologies, superar les velles idees i ser d'esquerres amb visió de futur per seguir lluitant contra el capitalisme salvatge, les desigualtats, els abusos, la nova edat mitjana i trobar sentit al missatge de regeneració política mitjançant el radicalisme democràtic, cal veure on queden les lleialtats de les organitzacions progressistes envers un sistema socioeconòmic que la joventut indignada rebutja.
El vell internacionalisme ha sigut desbordat per la globalització, l'economia virtual, el canvi climàtic i l'escalfament del planeta, l'anunciada manca d'aigua i energies fòssils, el terrorisme d'Estat Islàmic i la desigualtat social. La societat europea es torna conservadora i desorientada per la realitat dels fets. La socialdemocràcia clàssica de postguerra ha acabat assumint els plantejaments socioeconòmics de la dreta conservadora, convertint les formes de vida europea en un aparell dominador. El cas grec, un país econòmicament dependent, n'és una mostra.
A Catalunya els grups que reclamen la independència de l'estat hauran d'aclarir si Catalunya ha de tenir en el futur Constitució o si no és necessària. Sabut és que no existeix un model de democràcia ni és obligatori tenir Constitució escrita per formar part de la Unió Europea. El que sí que cal, en canvi, és una llei fonamental que garanteixi els drets i les llibertats públiques, l'organització de l'Estat, la transparència de les institucions, un codi ètic de govern, un codi civil i un codi penal moderns, assumir com a propi el dret europeu i internacional. I les llistes sense partits han de comptar amb els polítics que ajudin a fer el disseny i tornar com més aviat millor el poder als partits, els actuals i els que naixeran en la nova societat.
El que caldrà també a Catalunya serà celebrar un referèndum vinculant sobre la independència d'acord amb el Dret de les Nacions Unides, per ratificar la voluntat manifestada pels vots dipositats a les urnes, si és pro independència de l'Estat espanyol. Només aquesta voluntat política donarà pas a la nova realitat jurídica, sigui guanyadora, sigui perdedora. Cal tenir-ho present i no produir descomposició ni fragmentació dels espais polítics que treballen per desvetllar les consciències de l'electorat.
