Negats i ofegats

Els nens estan fets per jugar amb les ones despullats, no per morir-hi vestits ni de cap manera. Amb la imatge del nen mort en una platja de l'Egeu, mullat per les ones indiferents, s'ha acabat el Mediterrani feliç que ens va pintar Sorolla. Fa uns dies, a la platja, havia evocat Sorolla. Per això m'ha vingut ara al cap. Vaig pensar que el pintor valencià devia haver executat les seves marines la segona quinzena d'agost, quan el sol, que comença a ser baix i ve més de cara, treu més brillantor del mar i més vernís de la pell morena dels nens que s'hi banyen. Tot d'una ha vingut setembre. El nen ofegat té el sol i el mar de setembre. Dalí va representar un nen que aixecava les ones per mirar què s'hi amagava sota. A sota hi ha, amb els peixos i les petxines, milers d'emigrants que s'hi ofeguen cada dia venint cap a Europa, la terra de la llibertat, la prosperitat, etcètera. Ens en donem la culpa: Europa no fa res per evitar la catàstrofe. Anem per ordre. Els primers culpables són els que organitzen guerres en els països d'origen del nen i dels seus pares. Un cop establert això, ja ens podem flagel·lar. Els governs d'Europa, units o per separat, fan poc per auxiliar o acollir els deportats. També per pacificar els països d'on provenen. Ara: aquests governs són els nostres governs. Vull dir que els hem votat i, en conseqüència, defensen els nostres interessos. No són els nostres interessos? Si no ho són, no els tornarem a votar. De debò? Les enquestes diuen una altra cosa. Alguns, en nom de la discreció i la decència, han censurat la divulgació de la fotografia del nen ofegat, vestit i amb sabatetes. Uns altres hi han vist l'oportunitat de remoure les consciències dels governants i dels qui els hem votat. Si els votants ens sentim tocats i fem força, potser sí que els governs, veient perillar el càrrec, reaccionaran. No ho sé. Les imatges dramàtiques, precisament perquè ho són, tendeixen a ser oblidades. L'any 1989, abans de la caiguda del Mur, milers d'alemanys de l'Est feien cues a la frontera d'Hongria per guanyar l'Europa capitalista. El govern hongarès els deixava passar. Ara a la frontera d'Hongria i a l'estació de Budapest tot són dificultats per franquejar el pas a uns altres que fugen. Negats i ofegats “Són estrangers.” No ho eren aquells? “No hi cabem tots.” Ens estrenyerem, també el cinturó. Sí?

Una altra imatge: uns turistes prenen el sol immutables al costat d'uns refugiats extenuats que acaben d'arribar a una illa grega i són atesos per la Creu Roja. Bé, nosaltres també prenem indiferents el sol de setembre a l'altra punta.