Empresaris i empresaris

Que hi ha empresaris i empresaris, això ja ho teníem tots clar. N'hi ha que aquests dies es dediquen a explicar-nos com n'és de perillós això que en diem el procés (Gay de Montellà parla de “tensió i màxima preocupació”; el president de la Cambra de Comerç d'Espanya i president de Freixenet –xin-xin–, Josep Lluís Bonet, creu que la independència seria un “veritable desastre”, i el president de la CEOE, Juan Rosell, ha parlat d'“un desastre de les relacions humanes”), i n'hi ha, com els que ahir es van reunir a La Pedrera de Barcelona, que es dediquen a dir que donen “suport incondicional al procés” i parlen de “respecte a la decisió que prengui el poble de Catalunya”. A mi ja m'està bé, que es pronunciïn uns i altres, sobretot perquè en aquests moments trobo molt més reveladors alguns silencis que no pas alguns pronunciaments. Però, és clar, correm el perill de creure'ns-ho, que el procés depèn d'ells. I no. Ni dels uns ni dels altres. Sortosament, com ja ens va recordar una vegada Montilla (“El vot del banquer val igual que el de l'obrer”), el vot del senyor Bonet, el del senyor Rosell o el dels senyors Oliu o Fainé valen el mateix que el meu o el de vostè que em llegeix. Per això cal aplaudir, encara que sigui una obvietat, el que ahir van dir els del manifest del Far: una cosa tan simple com que respectaran “la decisió que prengui el poble de Catalunya, fent-hi costat, sigui quina sigui”. Ves quin remei. Se'n diu democràcia. I el que han de fer els empresaris és això, respectar-la. Perquè el 27-S, que jo sàpiga, no votaran pas les empreses. Votaran, en tot cas, els seus treballadors. I les empreses ho hauran de respectar. Encara que això a Gay de Montellà li creï “tensió i màxima preocupació” i encara que els catalans acabin decidint una cosa que al senyor de Freixenet li sembli “un veritable desastre” i a Juan Rosell, una decisió “destrossa”.