La fina CUP

Si que se'ns ha tornat fina, la CUP. Potser hi té a veure el fet que el seu candidat hagi canviat la samarreta amb inscripcions per l'americana i la corbata. Diuen que no concediran a Artur Mas el suport que li és imprescindible per ser president de la Generalitat perquè rebutgen els “retalladors”. El govern de Mas ha “retallat”, això és indubtable, però em pensava que tots estàvem d'acord que ho havia fet per falta de recursos, els recursos que no ens vénen de Madrid i que són el principal motiu de l'auge de l'independentisme i, també, de l'auge de la mateixa CUP. Dels recursos depèn tot: la sanitat, l'ensenyament, els parcs de bombers i els casals alternatius. El senyor que em ven la fruita a plaça em diu que no tornaran mai més les mandarines de pell verda i gustet àcid que a principi de tardor eren habituals: “La gent rebutja l'acidesa i els pagesos han arrencat els mandariners que l'oferien.” També em diu que la pera llimonera, la reina de les peres fins fa quatre dies, no té sortida: la pell fa pics i la gent no els vol. La fruita tova també és difícil: “El client la palpa i hi queden bonys.” M'ensenya unes pomes que semblen haver estat sotmeses a vernís: “El consumidor busca això.” Tots ens hem tornat fins. La CUP els vol sans com una poma. Sí, és cert que Mas té pics i un regust àcid, com és normal entre els que han governat i s'han mantingut a molta exposició pública i solar, però no hi ha ningú millor que Mas entre els que han donat la cara pel “procés” ni ningú que l' hagi projectat amb més intensitat i eficàcia a l'exterior. A les portades dels diaris de l'estranger surt Mas. A les grans entrevistes, igual. Bé: els diaris de Madrid ara comencen a descobrir Antonio Baños, el de la CUP, després d'haver-lo ignorat tota la campanya per la seva condició de radical. I això que duia corbata. Si Rajoy no ha pogut desplaçar Mas amb tota la força de l'aparell d'un estat, a veure si li fa la feina i ho aconsegueix el grup que ha obtingut deu escons al Parlament de Catalunya.

Fa uns mesos vam haver de pressionar ERC perquè s'incorporés a la llista que va donar com a resultat la de Junts pel Sí. Ara ens toca convèncer la CUP? Ens ho posen tot molt difícil i extenuant. Aquí les campanyes electorals s'accentuen l'endemà de les eleccions. La CUP és més coriàcia i un os més difícil de rosegar que ERC, que s'emociona i llagrimeja. Ara: també és cert que els de la CUP s'abracen. Van abraçar un cop Artur Mas. Hi haurà nova abraçada, sense deixar-lo macat, amb qui ahir va ser citat a declarar per haver posat urnes? Ho trobaria radical, alternatiu i transversal.