Full de ruta
Calendari enrere
Ni nació, ni finançament, no fos que Susana Díaz s'enfadés pel que ella veu com a “privilegis”
Parla de més autogovern per a Catalunya, però oblida que les seves promeses cotitzen a la baixa des d'aquell “Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Cataluña” que l'aleshores secretari general José Luis Rodríguez Zapatero va llançar el 13 de novembre del 2003 des del Palau Sant Jordi. Que el PSOE no només no complís aquelles paraules sinó que fossin els primers a presentar esmenes al text engendrat per la cambra catalana, els que celebressin haver-li passat el ribot en el tràmit al Congrés i que parlessin d'“objectiu aconseguit” quan el Tribunal Constitucional el va amputar, minva substancialment la credibilitat del seu actual líder, Pedro Sánchez.
No és només una qüestió de confiança, és sobretot de plantejament. En un moment en què gairebé la meitat dels catalans han iniciat la desconnexió de l'Estat espanyol, la proposta de Sánchez és una reforma federal de la Constitució que no va més enllà del reconeixement de la “singularitat catalana”. Els fulls del calendari giren al revés. Abans del nou Estatut. Per darrere dels plans del PSC. Ni nació, ni millor finançament –no fos que la poderosa Susana Díaz s'enfadés pel que ella interpreta com a “privilegis”–, la gran arma de seducció del secretari general del PSOE passa per una modificació de la Carta Magna amb mesures tan atractives com la reconversió del Senat o el seu possible trasllat a Barcelona. Il·lusió assegurada, vaja.
El 27-S no ha anat malament al PSC que, tot i obtenir els seus pitjors resultats, ha deixat en paper mullat les enquestes i ha aguantat el cop. Això i la convicció que els socialistes catalans obtenen els millors resultats en les eleccions espanyoles explicarien els gestos que, des de l'endemà dels comicis, està fent el líder del PSOE. És l'elecció de Meritxell Batet com a número dos per Madrid, són les aparicions als mitjans fent promeses de més autogovern o prodigar-se per Catalunya en llarga precampanya fins al 20-D. Moviments per garantir-se l'electorat socialista que Miquel Iceta ha sabut retenir. La incògnita és si Sánchez podrà fer el mateix.
