A la tres
Justos per pecadors
“Hi ha moments que emprenya, senyor Müller, ser dels justos”
Ahir, ja ho saben vostès, va tornar a sortir el nou president de Volkswagen, Matthias Müller, i va ser molt contundent. “Seré molt clar: això serà dolorós”, va dir Müller. I va deixar anar el que va deixar anar: sense dir-ho, que les inversions promeses a la Seat poden perillar. Müller i tota la nova cúpula de VW s'esforcen aquests dies no només a demanar perdó una vegada i una altra (que deu ser el mínim que han de fer) sinó també a dir i repetir que faran tots els esforços possibles perquè la
cosa tingui al mínim impacte possible. Facin el que facin, però, senyor Müller, una cosa és clara: pagaran justos per pecadors. És molt difícil, per no dir impossible, que no sigui així. Uns senyors decideixen anys enrere trucar la prova d'emissions contaminants dels vehicles (res, tot plegat d'uns onze milions), enganyen conscientment vigilants i usuaris (els nivells de contaminació dels vehicles són unes quaranta vegades superiors als que declarava el fabricant), i quan esclata el tema la pregunta només és una: qui en rep les conseqüències? Sí, d'acord, en primer terme (i ja veurem fins on ho aclariran), els que van cometre el delicte, els qui van tenir la brillant idea de trucar els motors; en segon lloc, la marca (una cadena de dimissions, una caiguda a la borsa i un desprestigi que ja en parlarem, de les conseqüències que té) però, és clar, segur,milers de treballadors que ara veuen perillar llocs de treball o hores de feina. La globalització deu tenir aquest preu. Müller diu que revisaran les inversions i a Seat tremolen. Per si els justos són els nostres, és clar. Però no s'enganyin. Si no són els nostres, les inversions que es revisaran seran les d'un altre lloc, i la factura d'uns quants pecadors la pagaran els justos d'una planta del grup en vés a saber quin altre punt del planeta. La crisi de les entitats financeres, sis anys després que esclatés, ens va costar cent mil milions en ajudes públiques. O el que és el mateix, 2.100 euros per cap. Hi ha moments, sap senyor Müller, que emprenya ser dels justos.
