L'espot de la CUP

L'Institut d'Estudis Catalans, l'IEC, diu que un espot és un “anunci de publicitat que s'emet a la televisió o al cinema i que dura generalment entre vint i trenta segons”. Ahir la CUP en va fer un de cinquanta minuts. I en directe per totes les teles, ràdios i digitals del país, que no és poca cosa. El novembre del 2014, el president Artur Mas va fer una conferència extraordinària al Fòrum per explicar el seu full de ruta. Va ser llavors, segur que vostès se'n recorden, quan les conferències extraordinàries dels líders polítics es van posar de moda: en va fer una l'Oriol Junqueras, una l'Iceta, una l'Herrera i fins i tot una la Sánchez-Camacho. La CUP ha trigat gairebé un any a fer la seva. Va ser ahir. I a més la van fer a sis o set mans, a l'estil coral, com el govern que proposen. Conscients que aquests dies tenen el focus posat a sobre i que els pressiona tothom, la CUP ahir ho va saber aprofitar. En saben, d'això: una abraçada oportuna, una sandàlia a la mà en una comissió d'investigació... Ahir van saber capgirar la pressió que tenen a sobre i la van saber convertir en un espot. Felicitats. Llàstima que, posats a fer, no diguessin gaire res. Més enllà, és clar, del que ja se sap. Que actuaran amb generositat però que es refermen en el que han dit fins ara (i tothom va entendre que es referien a la investidura de Mas), que hi ha d'haver una ruptura democràtica, un procés constituent, un pla de xoc social i que hem de passar directament a la desobediència. Més enllà de preguntar-me si aplicaran aquesta desobediència quan hagin de jurar o prometre la Constitució per poder ser diputats, el cert és que la CUP té ara una oportunitat única no només d'implicar-se de veritat en el procés sinó segurament d'accelerar-lo. Ahir van fer un espot. No gaire res més. I no serà fins d'aquí a uns dies que veurem què hi ha del cert i què hi ha de retòrica en tot plegat, i com se'n surten de la maleïda aritmètica post 27-S que els ha convertit en una peça clau probablement sense voler-ho. Seguirem atents.