Tornem-hi: acabarà bé?

Ja hi tornem a ser. Una altra vegada la mateixa pregunta de sempre: acabarà bé, tot plegat? Doncs mirin, d'entrada a mi em sembla que hauríem de tenir clara una cosa: i és que aquest cop ens ho juguem tot, i que si no acaba bé aquesta vegada ja no tornarem pas al principi sinó que anirem uns quants anys enrere: no només perquè haurem generat entre tots una gran frustració sinó també perquè les factures que ens passaran no seran pas precisament petites. La d'anar a unes noves eleccions el mes de març, treguin-s'ho del cap, aquesta no és una alternativa possible. No l'hauríem ni de preveure. I seria espectacular, per no dir una altra cosa, que allò que no han aconseguit ni el govern del PP ni tots els seus tentacles ( ABC, La Razón, El Mundo i qui vostès vulguin) ara ho aconseguíssim nosaltres tots solets. Per això, si ara em fan la pregunta, i si la fan a qualsevol dels que en un moment o altre han viscut o participat en aquest procés tan fantàstic que vivim, la resposta ha de ser sempre la mateixa: acabarà bé. Per això la portaveu Munté deia ahir que la cosa va tan bé, i ho diu Romeva i ho diu Forcadell. Perquè no ens podem permetre donar la raó a Aznar quan vaticinava allò que tranquils, que això ja ho espatllaríem nosaltres solets. Anem bé. Però no s'enganyin, no anem bé del tot. Que hi hagi silenci entre Junts pel Sí i la CUP està molt bé, però no és sinònim que les coses vagin molt bé. Suposo que per això dilluns Felip Puig va dir el que va dir. La setmana vinent es constituirà el Parlament i estarem tots molt contents perquè el paisatge serà espectacular. Però això no serà cap sinònim de res, més enllà del fet que els diputats prendran possessió. Tindrem nou Parlament i es començarà a visualitzar que de moment no tenim president. I a Madrid s'hi faran un tip de riure. D'acord, hem de ser optimistes i confiar que la cosa va bé. Però les posicions estan massa distants i el que arriba d'un costat i altre, no s'enganyin, hem de dir que va bé, però el cert és que no hi va del tot. Ja ho veurem. Però sàpiguen que no els ho perdonarem.