Opinió

LA GALERIA

La Garrotxa es refina

La Garrotxa, en la cosa gastronòmica, s'ha anat posant al dia i no té res a envejar a ningú

És com una mena d'acudit, però en el fons hi ha un pòsit de raó: sovint he sentit dir que, a la Garrotxa (potser també a d'altres contrades, és clar), quan et conviden a dinar a casa d'algú, al final de l'àpat els convidadors et solen dir “t'has atipat?” i no pas (o no tant) “t'ha agradat?”. És proverbial la gana que traginen els qui viuen cap a muntanya, tenen fama d'addictes a les porcions generoses i per això valoren molt això d'haver-se atipat. Tot plegat, vostès ja ho intueixen, són veritats a mitges, maneres de dir o de fer que aclareixen, però, força del que passa per aquests tocoms de terra endins.

Sobre això pensava aquest dia durant el magnífic sopar de la Mostra Gastronòmica de la Garrotxa, que ha celebrat l'edició que fa trenta-una. Tres-cents seixanta comensals (m'ho va dir en Desideri, el gran patró de Ca l'Enric de la Vall de Bianya), una organització perfecta, una varietat de tastets de catorze restaurants i una abundor de tot, que feia goig. La Garrotxa, en la cosa gastronòmica, s'ha anat posant al dia i no té res a envejar a ningú. Ja no són aquells platassos de fesols amb xuies, aquelles estibes de pota i tripa o aquells farros greixosos i quasi sòlids d'un temps que ha anat passant avall. Avui dia, i en aquesta Mostra Gastronòmica era palmari,
el refinament ha arribat a la comarca, sense renunciar a l'essència, als principis històrics ancestrals del gust i la nyama (ara en diuen textura) de la vella cuina del territori.

A Ca l'Enric aquest dia hi eren presents i ostensibles tots els ingredients i rutines que han format
la cuina garrotxina: els fesols de Santa Pau, el fajol, els civets, les pilotilles, el farro, la ratafia, el tortell d'Olot, les patates móres, la botifarra de perol i la negra, la carbassa… Havent sopat es van atorgar els Volcanets, unes distincions que des del 1995 es donen a persones, empreses i institucions que promocionen la comarca a través de la seva activitat. Aquest any van ser per a l'Associació de Placers d'Olot i el setmanari La Comarca. La Fonda Finet del meu poble, que està en plena celebració del seu cent cinquantè aniversari,
rebé un guardó especial que bé prou es mereixen:
un segle i mig d'activitat hostalera sense interrupcions, portada sempre per la mateixa família, no és pas qualsevol cosa. Per cert, una gran família, històricament amiga de la meva, a qui felicito ben cordialment, ara des d'aquest paper.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.