Les platges i el joc dels disbarats

L'administració de l'Estat ha de garantir que les seves actuacions siguin iguals per a casos iguals, justes, proporcionades, ponderades, gens discrecionals i encara menys arbitràries. En un moment en què la nova manera de fer política i els nous models de governança, més participada i consensuada, van agafant cos, hauria de ser un imperatiu ètic i una condició sine qua non que aquestes actuacions fossin, a més a més, volgudament empàtiques, raonades i raonables, comprensives i comprensibles, basades en el sentit comú, que cerquin l'eficàcia, i que –i això últim és fonamental– no creïn problemes nous gratuïtament i de manera negligent. No es podria comprendre, per tant, que la gestió de l'administració de l'Estat fos intencionadament perjudicial per a ningú.

Bé, doncs, per paradoxal que pugui semblar, aquest és precisament el cas que va succeir a les platges de Sant Pere Pescador el 6 i 7 d'octubre del 2014 i, per segona vegada, el 19 i 20 d'octubre de 2015, quan malauradament i a la valenta el Servei Provincial de Costes a Girona va eliminar primer un camí i després un camí i un aparcament d'unes 200 places, cosa que impedeix l'accés i la mobilitat amb vehicle entre la platja de Can Nera, davant del càmping La Gaviota, i la platja de Can Martinet, respectivament.

Les platges de Sant Pere Pescador es troben sota la custòdia del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i ja gaudeixen d'un elevat nivell de protecció mediambiental. Les seves característiques, d'una enorme extensió (gairebé 6,5 km) i fondària, les fan molt atractives per als qui fugen de les congestions de trànsit i les aglomeracions que es donen en altres zones costaneres durant la temporada d'estiu. Les platges verges de sorra fina i les dunes han estat sempre el tret identificatiu del nostre litoral, amb un paisatge i un medi natural i marí molt agraïts, difícils de trobar enlloc més.

Els accessos a les platges tenen en conjunt uns dèficits territorials històrics (antics camins rurals asfaltats més aviat estrets i manca de bosses d'aparcament ben dimensionades) que obliguen els vehicles a circular i aparcar al domini públic maritimoterrestre, en concret a la sorra, on efectivament l'Estat a través del Servei Provincial de Costes a Girona és plenament competent, als quals encara no s'ha trobat una solució que asseguri una bona mobilitat i accessibilitat (sobretot de les persones discapacitades i/o amb la mobilitat reduïda).

L'ordenació territorial es planifica i se soluciona adequadament només quan es generen grans consensos. És inadmissible que l'Estat es dediqui a eliminar camins i bosses d'aparcament a les platges sense proposar mesures alternatives, o com a mínim la col·laboració per trobar la millor solució per a totes les parts (adquirir terrenys on ubicar bosses d'aparcament properes, per exemple) ni cercar el més mínim diàleg civilitzat amb l'Ajuntament. El perjudici i l'impacte econòmic negatiu que es pot causar al desenvolupament local i la promoció turística és un despropòsit descomunal que genera desafecció i ridiculitza l'exercici de la política.

L'eliminació i la no-existència de bosses d'aparcament i de camins que permetin la mobilitat entre les diferents zones de les platges sense cap altra alternativa no només en posa en perill l'accés públic recollit a la llei, sinó que, mancada del mínim sentit comú imprescindible per gestionar allò que ens és comú i de tots, posa en risc serveis tan imprescindibles i necessaris com són la vigilància, el salvament i el socorrisme i l'assistència mèdica en cas d'accident, i perjudica altres espais naturals sensibles propers al riu Fluvià i a la reserva integral de l'illa d'en Caramany, espais que si no hi posem remei veuran incrementat exponencialment el trànsit, com és el cas del camí de les Goles per accedir a la platja i la zona autoritzada per al surf d'estel (kitesurf) a la zona de Can Martinet. Per si fos poc, es pretén prohibir a les platges de Sant Pere Pescador el que es permet en altres platges i es creen greuges comparatius incomprensibles. I això és simplement intolerable.

No posaré en dubte el valor ecològic que tenen les platges, les dunes i la necessària protecció dels seus hàbitats, cosa que al meu parer és bastant indiscutible, però sí que denuncio públicament que, a vegades, fa la impressió que barregem naps amb peres i qui ho acaba pagant és el veí, indefens davant les ximpleries de les administracions. No hi ha cap necessitat d'eliminar la Xarxa d'Itineraris Saludables per a vianants ni tampoc suprimir el pas de les bicicletes, que hi tenen tot el dret del món. Si volgués pensar malament, diria que hi ha a qui molesta la presència de persones i això és innegociable. Les platges hi són per al gaudi de la gent, com s'ha fet tota la vida.

Més enllà, cal anar amb compte i no caure en el parany d'un discurs proteccionista mal entès del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, que pot veure en l'actuació de l'Estat una oportunitat per restringir espais i prohibir encara més usos i activitats, mentre no s'adona que la conservació, la protecció i el desenvolupament econòmic dels espais naturals són dues cares de la mateixa moneda, indestriables, i una immensa majoria de gent clama al cel perquè una vegada per totes treballin conjuntament. Les platges, l'entorn natural i el paisatge són, en definitiva, uns actius econòmics de primera magnitud per a Sant Pere Pescador. La gent té dret a poder viure pel territori, per al territori i del territori. Ara bé, d'una manera que el faci nítidament sostenible per a les generacions futures.

Per cert, en quin punt està el pla d'ordenació i millora de la platja de Sant Pere Pescador que el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Aiguamolls de l'Alt Empordà, aprovat el 23 de novembre del 2010 per la Generalitat de Catalunya, va incloure a petició de l'Ajuntament i que havia de permetre trobar una solució a aquesta problemàtica consensuadament entre totes les administracions?