Full de ruta
La carta catalana
Es pot aplicar el 155 amb la coartada que en temps d'austeritat dóna el compliment del dèficit
Totes les mirades estaven posades en l'article 155 de la Constitució. Els experts desxifraven el confús manual d'instruccions d'un dels punts foscos de la carta magna, més redactat com a advertència que per a la seva utilització. Quines són les “mesures necessàries“ que es poden aprovar per obligar un territori a un determinat compliment per l'anomenat “interès general”? Quines són les “instruccions” que els hauria de donar el govern espanyol? És legítim que un executiu en funcions apliqui una mesura excepcional? En l'embolic de l'anàlisi de totes aquestes qüestions, el Consell de Ministres de l'executiu estatal en funcions va donar divendres algunes respostes. Es pot aplicar el 155 en temps de descompte cap a unes eleccions i a més fer-ho sense aixecar ni el més mínim soroll amb la coartada que en temps d'imposada austeritat dóna l'obligat compliment del dèficit. El que algú havia imaginat com una intervenció molt més vistosa i sorollosa s'ha executat en un divendres qualsevol. En una reunió rutinària. Això sí, de la contrarellotge cap al 20-D.
El control imposat pels homes de negre de Mariano Rajoy comporta la pèrdua de l'autonomia financera de la Generalitat. El govern català, que no té més remei que acudir al fons de liquiditat autonòmic per finançar-se, en rebrà uns 3.000 milions. Ho farà per trams i, en permanent tutela, només obtindrà el següent quan es certifiqui que ha complert i que la despesa s'ajusta a la Constitució. Es revisarà factura per factura i els funcionaris podran denunciar de forma anònima si creuen que alguna despesa que passa per les seves mans no s'ajusta a l'ordenament jurídic.
“No és admissible que algú dediqui un euro a una activitat que no té empara legal ni constitucional”, argumentava Cristóbal Montoro. La proclama la repeteix des d'aleshores el candidat del PP a Catalunya, Jorge Fernández Díaz. I més que ho farà. La intervenció de la Generalitat és el primer acte d'una campanya en què és evident que els populars estan disposats, costi el que costi, a jugar la carta catalana. Han començat per la intervenció.
