Montoro nerviós? Gens ni mica

El ministre Montoro deia ahir, després d'aquest capítol de despropòsits, que està molt tranquil. Segur. Només cal fixar-se en les declaracions que ell mateix ha fet aquests darrers dies. Apuntin-se-les: “la independència no té cap sentit; provocaria una ruptura i una crisi econòmica molt important”; “la independència de Catalunya seria terrible per al conjunt d'Espanya, i seria dramàtica per a Catalunya, que interrompria la seva recuperació econòmica”; “ningú vol una Catalunya independent, ni aquí ni enlloc”; “a Mas ara li ha donat per dur Catalunya a un període d'inestabilitat”; “el que ha de fer la Generalitat és deixar-se de tantes i tantes declaracions i complir les condicions que li hem posat”; “el senyor Mas ha de respectar la legalitat i no pot dedicar ni un euro al seu programa independentista”; “el que s'ha d'evitar és que a Catalunya el senyor Mas dediqui diners a les seves vel·leïtats independentistes”; “hem d'exigir a la Generalitat que compleixi les condicions que li hem imposat si vol que paguem als proveïdors”; “ara la pilota és a la seva teulada”; “els proveïdors no haurien de patir més ajornaments derivats de posicions polítiques que avui dia no tenen cap sentit”; “quan ells compleixin, nosaltres pagarem”; “Catalunya és financerament inviable”. I, si anem més enrere, trobaríem encara algunes perles més que, qui ho havia de dir, vaticinaven la situació que estem vivint aquests dies. El mes de juny passat, als passadissos del Congrés de Diputats, en ser preguntat sobre el govern Mas, Montoro va deixar anar als periodistes: “Són com aquells joves que decideixen emancipar-se. Volen la independència però van cada dia a dinar a casa dels pares, de dilluns a divendres. I a sobre, quan arriba el cap de setmana, encara tornen per demanar més diners...” Més clar, l'aigua. Montoro, ja es veu repassant les seves declaracions, no està gens nerviós. Gens. Està ben tranquil. Del tot. Per això ha decidit tancar l'aixeta. Deliberadament.