Eixamplar

Mentre a base de fer broma –som bromistes: “la revolució dels somriures”– esperàvem els famosos tancs que havien d'entrar per la famosa Diagonal, l'Estat posa en acció l'artilleria legal i ens suspèn l'autonomia. El mateix president Mas ho va reconèixer. Si t'intervenen els diners no hi ha poder polític. Jo ara podria dir que ja havia advertit la contingència però no ho diré, perquè no serveix de res i perquè en aquest cas no em sento gens orgullós de les meves dots d'endevinador. Recorro a una veu d'autoritat, la de l'historiador Borja de Riquer, que en un article a l'Ara demostrava que des de la consulta del 9 de novembre del 2014 a cada bugada hem perdut un llençol: els sindicats, els empresaris, les finances, alguns partits que si no estaven per la independència ho estaven pel dret a decidir; alguns mitjans... Sempre amb alegria: “És igual, els sindicats; són minoria els empresaris; que se'n vagi a passeig La Caixa i a Conca el senyor Lara; que callin Duran i Iceta; que plegui La Vanguardia...

I ara què? El president Mas diu que hem de seguir endavant i eixamplar la majoria sobiranista per no fer curt, com el vam fer en les eleccions d'avui fa dos mesos. Enfortir-la, potser sí, però eixamplar-la? I eixamplar-la amb quin objectiu electoral a la vista? De moment som els que som i no hem sumat. Vaig dir una altra cosa: si no guanyem, la venjança serà terrible. Em sembla que ho hauria estat fins i tot guanyant, almenys per poc. Perquè res no falti, Europa, que ens havia de donar un cop de mà, està ara preocupada per altres coses i amb desig d'enfortir els estats vigents. Pujol, que tenia l'esperit militarista molt desenvolupat, advertia que abans d'anar a una guerra has de saber amb quins efectius comptes tu i amb quins l'enemic. Però Pujol és una rampoina, una rèmora, i fundarem un partit nou que superi el seu.

Junts pel Sí era un invent pensat per obtenir la majoria absoluta. Se li va escapar i ara depèn de la CUP. La ingenuïtat incessant té dipositada la fe en la CUP per fer Mas president. No l'hi farà i si l'hi fa no serà un soci fiable, a banda que eixamplarà, santa paraula, el sobiranisme per l'extrema esquerra i el reduirà en l'espectre central, tan important.

Els farmacèutics, els sanitaris i també el diner tenen por. La por guarda la vinya, i a Catalunya últimament hi ha moltes vinyes. I doncs, què hem de fer? A falta de la possibilitat d'un referèndum, anar a noves eleccions, evidentment. I si ofereixen resultats iguals o pitjors? I si no hem “eixamplat”? No ho sé, deixin que m'ho rumiï. L'embolic és molt gros i jo molt limitat.