Comparacions perverses

Qualsevol ànima que no sigui excessivament
càndida o malvada s'ha d'alterar amb segons quines comparacions. La primera, la més vella i també
la més perversa, és aquella que parla de “xoc de trens” entre el govern de Catalunya i el de l'Estat. Que l'oposició –l'oposició al PP o a Junts pel Sí– se n'aprofiti és lògic. L'oposició aspira a governar sobre la base de proclamar “ni els uns ni els altres” i “tots són iguals”. Que algú s'ho cregui és una altra cosa. Molt més incomprensible. L'Estat és, en efecte, una locomotora amb tots els vagons que arrossega. I la Generalitat?
Un tricicle? Un patinet? Una bicicleta? Com s'atreveix
a comparar algú la potència, les competències, els recursos i el poder de l'un i de l'altra? S'ha de tenir mala fe. I mala bava. Això no és un xoc. És un atropellament! En la mateixa línia, i arran de la intervenció de les finances del govern català i del rebuig del ministre Montoro a prestar la quantitat del fons de liquiditat autonòmic que li demana la Generalitat, ahir alguns caricaturistes van fer l'agost al desembre. D'un costat, van dibuixar Mariano Rajoy. De l'altre, Artur Mas. Tots dos tibant una corda que feia cara de farmacèutic o
de pacient. Els dos “polítics” s'enfronten i ho paga “
el poble”. Però resulta que Rajoy no és un “polític”,
sinó un abusananos. Què passa si l'Estat decideix
no pagar? Res. Què li pot fer la Generalitat?
Res. Què pot patir la Generalitat? Tot. Com
un contribuent que no pagui. Algunes comparacions clamen al cel i esmussen.