Referèndum i plebiscit

Voldria contribuir a situar en el seu lloc, atès el context en què ara els usem, el significat dels conceptes referèndum i plebiscit. Ho faig empès per la colla d'inexactituds que escoltem i llegim dia rere dia de reconeguts periodistes o polítics, i fins i tot d'il·lustres acadèmics o professors universitaris. Ambdós conceptes, en concret, els utilitzem gairebé com a sinònims per indicar una consulta a tot el poble, amb una pregunta clara tancada, que sols admet la resposta “sí” o “no” (a part, el vot neutral, en blanc). Deixem de banda ara per ara les condicions exigibles de convocatòria i temàtica, que no afecten la sinonímia apuntada. Ara bé, tant referèndum com plebiscit han generat adjectius de referència (referendari i plebiscitari) que, en el cas de plebiscitari –podria ser també en el de referendari–, s'usa a vegades junt amb el substantiu elecció. Així ha sorgit l'expressió “eleccions plebiscitàries”, indicant unes eleccions (locals o d'abast més ampli) que fem també equivalents a un plebiscit o un referèndum, per substituir-los si són inviables o prohibits. Primera constatació: podem anomenar unes eleccions plebiscitàries sens dubte plebiscit o referèndum. Però segona: el significat descrit abans dels conceptes gairebé sinònims referèndum o plebiscit no es pot aplicar unívocament, tot i l'ús dels noms, al d'eleccions plebiscitàries, ja que són d'entrada eleccions i admeten altres respostes més enllà del sí o el no. Això és, el concepte referèndum o plebiscit aplicat a unes eleccions plebiscitàries resulta, almenys, no del tot unívoc. Condicions i tipus d'eleccions plebiscitàries: ho són si les hi acaba considerant la majoria de votants, no sols perquè el convocant les proposi com a plebiscitàries. És a dir, amb proposta inicial (27-S) o sense (municipals del 12/4/1931), ho són només si les accepta com a tals la majoria (sumant opcions explícites del sí i explícites o implícites del no), encara que hi hagi opcions que no les hi considerin (i no optin ni pel sí ni pel no). Així, ho poden ser de dos tipus, per pràctica unanimitat o sols per majoria. Com en totes les eleccions, s'han de comptar sobretot escons, bé que també s'hi compten vots, com a complement. Així ocorre en les eleccions plebiscitàries per pràctica unanimitat. Ara bé, si ho són per majoria, no podem falsejar el resultat plebiscitari comptant vots, ja que, per ser
exactes, s'hi haurien d'afegir els vots d'un nombre indefinit de votants d'opcions no plebiscitàries que en un referèndum o plebiscit votarien sí o no. Però, per atenció a ells, això no es pot fer, i tanmateix sense aquests vots ocults el recompte de vots donaria un resultat incomplet. Per tant, per respecte a les regles del joc, a l'exactitud i als participants, només podem comptar escons com a resultat del plebiscit, en unes eleccions plebiscitàries per majoria (com les del 27-S).

Puntualitzacions i síntesis finals: les opcions no plebiscitàries tenen sempre el perill de ser comptades com a no. Cal recordar-los-ho. Ara bé, si fem un recompte complementari de vots, no són ni sí ni no (equivalen a vots nuls: veg. Llei Org. 2/1980, art.16.2.). Cal recomptar llavors distingint els vots del sí, els del no i aquests nuls, a part dels vots en blanc. Però això no és el resultat tancat d'un plebiscit, sinó el seu resultat obert, com a complement en vots de l'únic recompte exacte d'unes eleccions plebiscitàries, en escons, ja que els que ara són vots nuls en un referèndum podrien ser sí o no. I, pel mateix motiu, no n'és cap mena de resultat el tendenciós recompte dels sí contraposats a tots els altres com si fossin no (manipulant el valor dels vots nuls). Tant els partidaris del sí com els del no, sens dubte, cerquen una clara majoria absoluta de votants. Possible en el referèndum no permès, dificilíssima en unes plebiscitàries per majoria (amb molts vots nuls). Una dada: el 27-S, sols amb el 20% dels nuls (2,57%) el sí assoliria la majoria absoluta.