L'independentisme que ara ens cal
Haurem de passar de l'independentisme de sentiment i de rampell a un independentisme de reflexió i de determinació
Després del 27 de setembre hem obert una nova etapa en la qual estem obligats a rendibilitzar la victòria parlamentària que hem aconseguit. Caldrà que l'independentisme sigui més fort i lúcid que mai.
Per poder superar les dificultats que ens assetjaran des d'ara haurem de passar (com molta gent ja diu) de l'independentisme de sentiment i de rampell a un independentisme de reflexió i de determinació. Caldrà intel·ligència política, voluntat de ruptura i capacitat de mobilització permanent.
Intel·ligència política: necessitarem una capacitat d'anàlisi més gran. S'hauria d'acabar, doncs, tant el gregarisme irreflexiu de massa gent com l'arribisme de tants d'altres. Caldria superar així, per exemple, l'obsessió personalista que s'ha fet malaltissa, tant en aquells que senten la necessitat d'un objecte irracional de veneració com en aquells altres que s'enceguen en la defenestració d'uns suposats ídols.
El moment actual no és un joc: la intel·ligència serà necessària per abordar tasques que són fonamentals, com ara:
a) Emprendre el debat constituent amb força, aconseguint dinamitzar el nostre poble en l'activitat engrescadora de pensar i definir la nova República Catalana independent, eixamplant així la influència social de l'independentisme.
b) Analitzar la realitat política nacional i internacional amb objectivitat, mesurant els perills i els avantatges, tot preparant-nos per a totes les eventualitats.
c) Abordar amb capacitat política les aliances, i amb clarividència les negociacions sabent combinar la fermesa en la defensa dels principis i la priorització dels objectius més adequats en cada moment concret.
Fins ara, el nostre moviment ja ha exhibit algunes d'aquestes virtuts en uns moments determinats, en què calia tenir sentit de moviment, és a dir, saber llegir allò que convenia al poble mobilitzat. Les decisions de la CUP en el desenvolupament del 9-N del 2014, per exemple, en són una mostra clara. Però ara caldrà que aquesta capacitat política sigui generalitzada en tots els agents polítics, individuals i col·lectius.
Voluntat de ruptura: no hi haurà independència si no hi ha una voluntat ferma de trencar amb la legalitat dominant. Concretament, no es podrà fer efectiva la ruptura, ni afavorir el reconeixement internacional, si no se surt del marc institucional espanyol. Per això caldrà que el màxim nombre de persones representatives de les institucions i dels moviments socials principals estiguin preparades per organitzar-se com a Assemblea de Representants del poble català, és a dir, com a organisme independent –també formalment– de les institucions espanyoles, per tal de poder arribar allà on els organismes oficials no podran arribar. La ruptura serà un procés que s'acabarà només amb la victòria de la nova legalitat creada pels nous organismes de la República Catalana, sense cap lligam amb les institucions autonòmiques de l'Estat.
Capacitat de mobilització permanent: fins ara hem demostrat que sabem respondre a grans mobilitzacions puntuals. Ara caldrà (durant un temps que no serà etern) que ens mantinguem en un estat de mobilització permanent perquè ha començat una mena de guerra de posicions i hem de saber sortir en defensa dels nostres drets i els dels nostres representants arreu del territori, fer sentir la nostra veu i la nostra solidaritat. Haurem d'estar preparats per defensar la nostra República, que ara tot just naix, perquè pugui créixer amb força. Aquest és l'independentisme que ara ens cal.
