La columna
Estat Islàmic
EI se'n surt perquè en la lluita contra ells Occident ha actuat amb una hipocresia extrema
L'escena es va viure en una escola de l'àrea metropolitana el dilluns posterior als atemptats de París. Els mestres de l'escola, amb un alt índex d'immigració, van decidir que calia parlar del tema a les classes. A la classe de tercer de primària un dels nens, autòcton, va dir que el seu pare els havia explicat, a ell i al seu germà, que “això havia estat cosa dels moros, que sempre estan matant gent”. De seguida, un altre dels nens, també de vuit anys però amb pares d'origen àrab, va dir –de fet, rebatre sense saber-ho–: “Els meus pares són moros i no han matat mai ningú.” De seguida, tots van admetre que, és clar, que això era així i que quina bajanada acusar així, en genèric, els àrabs del que havia passat. Per molt que alguns continuen fent veure que l'educació dels nostres fills és cosa dels mestres i de les escoles, és obvi que no, que tot comença a casa.
L'anècdota, però, exemplifica que en el cervell de molts Estat Islàmic (EI) ja ha guanyat. EI no només ha aconseguit aturar el centre polític d'Europa, Brussel·les, durant un seguit de dies amb la por, també ha aconseguit separar-nos. Que hi hagi gent que vulgui aturar un comboi del metro de Barcelona perquè hi ha entrat un noi amb turbant o que canviï de vorera si veu un immigrant que li ve de cara. És el que cerca EI i és el que està aconseguint. I ho està assolint entre altres raons perquè en la lluita contra aquest grup feixista hi ha hagut molt hipocresia. Qui els va crear ? Amb quines finalitats? Qui els va fer créixer? Qui els ha armat? Qui els ha finançat ? A qui se li ha escapat el monstre de les mans? Fins fa quatre dies, després del
13-N francès, no es van començar a bombardejar els seus combois de camions carregats de petroli de contraban, combois que sumaven sempre entre 100 i 200 vehicles i que tothom deixava passar... Ara, bombardegen Raqqa, quan els líders d'EI ja són a Mossul. Matarem civils, els nens i les dones yazidites segrestats a l'Iraq, per exemple... Sincerament, confio més en Anonymous que en aquests exèrcits occidentals, tot i que cal tota la força per aturar el feixisme.
