Mas o març

Eleccions al març, és clar. Dic al març perquè he llegit que aquest és el termini reglamentari, però per mi ja les podríem fer demà mateix. Tant de bo es fessin demà, o immediatament després de les espanyoles del 20 de desembre, que és quan s'haurien d'haver convocat les del 27 de setembre. El març, els idus de març... “Mas o març”, diuen alguns d'una manera que sona inquietant i que a Mas no el deu deixar dormir.

La CUP, en el recés de diumenge a la ignasiana Manresa va reincidir que Mas no era el seu candidat per presidir el govern. Hi havia qui fins a l'últim moment es pensava que la CUP corregiria la intenció. I quina mena de govern dèbil i supeditat s'hauria constituït si l'hagués corregida? El procés ha estat un enfilall d'ingenuïtats, d'algunes de les quals reconec haver participat. Com que teníem raó, ens seria donada; com que l'Estat se sentiria atrapat, cediria; com que Europa ens comprendria, comptaríem amb el seu suport; com que ens presentaríem junts, Junts pel Sí, obtindríem la majoria absoluta; com que omplíem els carrers, ens imposaríem als que es queden a casa... Com que la CUP coincidia en el punt de la independència, un govern que en “divuit mesos” treballés per fer-la possible seria un fet. La CUP té altres prioritats, a més de la independència. Quedaven enumerades en el programa que els que la van votar “per empènyer Mas” no es van llegir. David Cameron, que va permetre el referèndum d'Escòcia i va fer concessions perquè la secessió no guanyés, era el nostre referent. “Madrid hauria de prendre exemple de Londres.” Em sembla que a partir d'ara els estats que es puguin trobar davant un conflicte territorial equivalent prendran exemple de la duresa de Madrid i esperaran que l'independentisme es divideixi. Fins a aquest punt confio en els estats democràtics de la democràtica Europa. L'edat de la innocència s'ha acabat.

Algú ha recomanat a Mas pactar amb un altre partit i començar de nou –Iceta diu que li ha fet “senyals de fum”–, però no pot perquè l'electorat no li ho permetria, com no li permetria que cedís el lloc a un altre com vol la CUP, i perquè va anar a les eleccions amb ERC i no té capacitat de maniobra. Eleccions, doncs, i a veure què passa. La fórmula Junts pel Sí segurament no es podrà repetir, i si es repeteix ERC voldrà anar aquest cop primer per desplaçar Mas, que és l'escull dels possibles socis. Si van separats, ERC es pot imposar per semblants motius. Com sigui, la CUP veuria els desitjos satisfets. Els idus de març no són cap broma, president Mas.