Fer net
Els Cassius i Brutus que es puguin erigir contra Mas no es troben en les files de l'esquerra radical sinó força més a prop del president
La posició de la CUP pot haver estat blasmable des de diversos punts de vista en relació amb el procés i, en particular, en relació amb la investidura del president, però no ho ha estat gens en la determinació d'impedir la continuïtat dels elements de l'autonomisme vinculats a la corrupció. Els sumaris oberts contra Jordi Pujol i la seva família, per exemple, han evidenciat les febleses que comporta provar de forçar un canvi polític d'envergadura amb les motxilles del règim anterior. Mentre Pujol durant la seva presidència es trobava compromès amb els poders de l'Estat, aquests van mirar cap a l'altra banda en relació amb les pròpies defraudacions o amb les practicades pels altres membres de la nissaga. Quan les circumstàncies van arrossegar l'antic Molt Honorable a participar del desafiament llançat pel seu successor, el poder espanyol va treure immediatament a la llum tots els draps bruts. La piconadora policial, judicial, i també mediàtica, al servei de l'ordre establert ha funcionat amb una efectivitat implacable, amb molta més potència que en relació amb les causes que afecten partits com el PP o com el PSOE, per no parlar de les corrupteles associades a Unió, amb la qual CDC havia governat 27 dels 35 anys d'autonomia catalana; tan bon punt els dirigents democratacristians van decidir restar al marge del projecte independentista van perdre tot interès per als investigadors i per als transmissors de la imatge d'una Catalunya comandada per una màfia secessionista.
Amb tot, la qüestió és si l'ombra del tràfic d'influències, del suborn, de l'estafa i dels delictes fiscals encara plana en els màxims responsables de l'administració catalana actual, i planaria en cas que Artur Mas aconseguís formar govern. La integració en l'equip d'un president convertit a l'ideal de l'estat propi és suficient per blanquejar un passat de lleialtat autonomista amb tots els beneficis obtinguts sota aquest ordre? O bé ja hi ha prou indicis per estimar que l'huracà del saqueig ha estat controlat i no hi haurà més imputacions. És obvi que per entendre que és hora de girar full caldria que hagués recaigut sentència sobre tots els casos que, de fet, continuen oberts, amb processos que fa molts anys que estan en tramitació (com el cas Palau, les primeres actuacions del qual es remunten al 2009) i que previsiblement continuaran encara bategant durant força temps més si tenim en compte la complexitat tècnica d'algunes altres causes (com el cas Innova amb les seves 14 peces separades). Les tensions que aquestes darreres setmanes s'han viscut en el consell executiu en funcions, en part derivades de la crítica a la subordinació a la CUP però en realitat qüestionant l'oportunitat del procés independentista, semblen confirmar els temors que la purga de responsabilitats es traslladi a protagonistes que fins ara han romàs immunes. No és casualitat que, amb el rerefons dels antecedents que afecten la família Pujol, aquells més susceptibles de veure la seva gestió qüestionada en termes penals hagin mostrat un compromís més tebi amb l'objectiu de la “desconnexió”. Saben que la fermesa independentista redueix les possibilitats d'arribar a acords amb la fiscalia i les autoritats judicials espanyoles. Són aquestes vacil·lacions de figures amb facultats executives, i no diguem ja eventuals desercions o connivències amb els poders estatals, una amenaça molt més perillosa per a la consecució de la llibertat nacional que els gestos sovint incomprensibles dels diputats de la CUP. Val a dir que la CUP, a més d'haver de traginar el grapat de contradiccions que representa no creure en el sistema però haver de participar de la governabilitat d'aquest, es troba en la difícil situació d'haver de decidir sobre un executiu amb un temps molt més breu que el que portarà revelar totes les putrefaccions que s'han estès en les darreres dècades de la Catalunya espanyola. Els Cassius i Brutus que es puguin erigir contra Mas no es troben en les files de l'esquerra radical sinó força més a prop del president. En qualsevol cas, l'assalt final cap a la república catalana només es perpetrarà quan ens hàgim desprès de les impureses i de les antigues servituds.
