Les lleis s'han de complir

S'ha convertit en el “mantra” –horror! Els déus perdonin el cronista per usar aquesta mísera paraula– de la campanya electoral. El fan servir tots, tots els que creuen en l'Estat. Espanyol, no cal dir-ho. Des del PP –que n'ha fet divisa–, passant el PSOE, fins a Duran i Lleida. “Les lleis s'han de complir.” Però, quines lleis? Les que ha anat destil·lant agrament el govern de Rajoy. Les que han convertit l'Estat autonòmic en l'Estat centrípet i els governs autònoms en diputacions captives. Les que sentencia el Tribunal Constitucional, ara Tribunal Preconstitucional. Els més voluntariosos, els més ingenus o els més tramposos confien en la “reforma”. La reforma que no serà possible. Perquè, encara que el PSOE o la tropa del senyor Iglesias traguin un resultat acceptable, en contra de la lògica demoscòpica, la “reforma” de debò no podrà ser. Els qui proclamen que les lleis s'han de complir condemnen la majoria de la població catalana a la humiliació, a la punició i a la resignació perpètues. Les lleis no s'han de complir, senyors, si són injustes. Aquest sí que és un “mantra” –ai!– de la democràcia representativa, de l'Estat modern i de la dignitat humana. Els catalans no han de complir unes lleis que els perjudiquen per una qüestió estrictament demogràfica. “Allà” són molts més que “ací”. Una lògica que es va imposar amb les armes quan va aparèixer l'Estat borbònic. Les lleis injustes s'han de substituir per lleis justes. Però això és massa sofisticat per a segons quins cervells.