La columna
La nosa
Catalunya, a més d'una nació, és una nosa
Quan la mare esperava el primer fill, el poeta Pere Quart, cosí germà del pare, li va dir, tot assenyalant els símptomes de l'embaràs: “Una dolça nosa.” Com es va posar la mare, indignada amb l'autor de Les decapitacions! Ens ho explicaven, quan ja érem molts i ja érem grans, tots tres: els pares i l'oncle. Tants cops, que la paraula nosa no me la puc treure del bec, encara avui, quan escolto els comentaris del 20-D, dia important per la victòria del Barça, sí, però també per la contesa electoral a l'estesa pell de brau. Sense saber com se'n sortirien, de l'embolic, per arribar a formar govern, els dirigents del PP, del PSOE-PSC i de Ciutadans es posaven d'acord en un punt: en cap de les hipòtesis, no pactar mai amb els partits, d'Euskadi o de Catalunya, que atempten contra la “unidad de España, una grande y libre, unidad de destino en lo universal: soy español, español, español.” Conclusió: Catalunya, a més d'una nació, és una nosa, la pitjor de les noses, contra la qual valen tots els ginys de la guerra oberta i patriòtica. Mira que hi han esmerçat energies per salvar-nos, catalans repatanis com som, de “l'infern amb balanç magre”. Quan comento, a la capital del Reino, que el PP és la sisena força política a la malquerida Catalunya, no s'ho creuen. Amb una ganyota, de ràbia i d'escopinada, alguns diuen: “Sois unos ingratos, ¡después de lo que el gobierno de España hace por vosotros!”
Fa pocs dies, al Casino de Madrid, tenia lloc la presentació de l'informe que, any rere any –ep!, els vint-i-dos darrers anys!–, elabora la Fundación Encuentro, dirigida per José María Martín Patino, que acaba de morir. Es tracta d'un text solvent, en la redacció del qual participen experts fiables. Al darrer quadre del capítol dedicat a “La descentralización política en España”, la Dra. Fabiola Mota, de la UAM, publica un quadre sobre “Recursos i conflictes de l'Estat contra les CC.AA.” i de les comunitats autònomes contra l'Estat, entre els anys 1980 i 2014: en el primer apartat, d'un total de 216, 73 són contra Catalunya. I del segon, d'un total de 567, 270 són de Catalunya contra l'Estat. Tot un rècord! Malgrat tot, i això és sorprenent, la nosa engendrada a casa nostra neix i reneix i torna a néixer.
