Keep calm
Cites
Rahola és un referent de civilitat i de compromís, utilitzat amb malvolença per aquells que ni el coneixen ni saben què va dir i què va fer
Un dels moments més emotius de l'acte d'investidura va ser la cita de Miquel Pairolí que Carles Puigdemont va fer servir per cloure la seva primera intervenció com a candidat. Evocar la figura de l'escriptor té dos vessants altament significatius. Per un costat, la pròpia reivindicació d'algú que no era conegut per una àmplia part de la ciutadania que escoltava Puigdemont i amb qui el president va compartir amistat i feina periodística. En un món en el qual les cites són o bé exagerades o bé decoratives (o totes dues coses alhora), refiar-se de la saviesa antiga de Pairolí va ser un detall molt a tenir en compte. Per a qui en vulgui saber més, no és sobrer parlar de l'última entrega de la revista El Procés (https://revistaelproces.wordpress.com/) –res a veure amb “el procés” que tots coneixem– que ha editat un esplèndid número monogràfic dedicat a Pairolí. Per un altre costat, confrontar dignitat i orgull –potser no s'ha dit prou– va ser prou eloqüent en uns dies en què l'orgull ha senyorejat i en què ens hem omplert la boca de dignitat sense saber-ne gaire el significat profund. Abans, Puigdemont havia esmentat els remences i havia recordat la mort (fa 39 anys) de Josep Pallach, un referent, aquest sí, de l'abisme que s'estén entre l'home digne –que respon a la defensa humil però convençuda d'uns ideals indefugibles– i l'home orgullós, el que col·loca el seu benefici personal i la seva egolatria per damunt de tota altra consideració.
Una altra cita del presidenciable va ser protagonista de la tarda. Puigdemont havia esmentat fa temps un text de Carles Rahola, el periodista i pensador que va ser afusellat per explicar el que passava i per pensar. Un elogi de la defensa aferrissada de la democràcia i de la dignitat contra el feixisme, des de la bonhomia burgesa, des de la radicalitat intel·lectual. Rahola és un referent de civilitat i de compromís, utilitzat ara amb malvolença per aquells que ni el coneixen ni saben què va dir i què va fer. La rèplica de Puigdemont, valenta, va defensar la història i la memòria contra la barbàrie.
