Opinió

Tribuna

El pas endavant definitiu

“Puigdemont té un repte: conservar l'herència de Mas i ampliar-la de 500.000 votants més, que són l'obsessió de l'independentisme

El país s'ha relaxat i torna a ressorgir la il·lusió. Tothom ha après que tenim davant nostre, possiblement, els divuit mesos més decisius de la nostra història: o som capaços de fer un pas endavant definitiu o podem entrar en la decadència.

Tenim Govern, que ningú no ha dit que fos dels millors, ni tan sols dels possibles. És un govern pactat per Junts pel Sí i pensat per ser encapçalat per Artur Mas, amb els seus clarobscurs. Però la negociació i la possibilitat de construir aquest govern ha fet que Artur Mas hagi hagut de fer un pas al costat, i condicionat, Carles Puigdemont ha acceptat la seva designació a dit, tot i que ben segur hauria estat millor que fos designat pel Consell Nacional de CDC. El president Carles Puigdemont ha estat acceptat de bon grat no sols per Junts pel Sí i la CUP, sinó també per la societat civil mobilitzada, que ha vist en aquest periodista gironí la possibilitat de fer la transició nacional sense les càrregues del passat i amb un estil nou que pugui connectar amb les noves generacions i amb el que se n'ha vingut a dir la nova política.

Carles Puigdemont no ha pogut escollir el seu govern –és cert– però està renovant a fons alguns càrrecs obscurs del seu antecessor, deixant la comunicació del govern en mans de persones joves i amb gran preparació i sentiment de país, com Pere Martí o Miquel Martín i Gamisans. Pel que fa a les telecomunicacions i el món cibernètic, s'espera nomenaments que puguin dinamitzar aquesta eina vital del govern, ara responsabilitat del president.

El president Puigdemont gaudeix dels 100 dies de gràcia – i potser més– perquè apunta noves maneres. Jo li recomanaria que fes seu l'eslògan que van conrear Josep Benet i Max Canher durant anys: “Coincidència i complicitat”. Aquest va ser l'error del president Mas i no pot repetir-se, perquè per complir el full de ruta i arribar a la independència necessitem la coincidència i la complicitat de molts més sectors que Junts pel Sí, la CUP i la societat civil. Hi ha sectors que han estat marginats pel sectarisme de l'entorn del president Mas i que cal sumar al Procés i obrir-se a una nova esquerra emergent. Puigdemont té un repte: conservar l'herència de Mas i ampliar-la de 500.000 votants més, que són l'obsessió de l'independentisme.

A més de Puigdemont hi ha Oriol Junqueras, que sacrificant possiblement altres opcions més còmodes políticament per a ERC, ha acceptat el càrrec de vicepresident i conseller d'Economia, una responsabilitat d'alt risc però que demostra la seva fermesa i compromís personal per fer funcionar el procés en un dels aspectes possiblement més complicats: l'economia, la hisenda i, més difícil encara, el dia a dia i el final de mes. A més de responsabilitzar-se del control del full de ruta.

Necessitem que Puigdemont i Junqueras s'entenguin i transmetin al país i al sobiranisme que són un bloc indestructible. Si fan això tindran, segur, la bona gent del país, la gran majoria social sobiranista, al darrere. Però aquests els exigiran sinceritat i fermesa.

Al Govern, però, hi ha altres peces fonamentals i una d'elles –la primera que vol destruir l'Estat– és el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, que té la difícil tasca de portar el procés a l'exterior, incidint al màxim en la UE però sense oblidar les grans potències del món i petits països, que si algun dia portem el conflicte a les Nacions Unides ens puguin donar el seu suport. Romeva ha d'intentar adaptar-se a la llei de l'Estat, però segur que entén que haurà de fer més del que digui i expliqui. I que haurà de tenir la intel·ligència i l'equip necessaris per fer amb eficàcia i discreció que el conflicte polític entre Catalunya i Espanya estigui present en l'agenda internacional.

No puc deixar de parlar d'un altre eix fonamental del govern: el de la seguretat nacional. L'Estat ha començat aquests dies una campanya seriosa de desprestigi del cap dels Mossos d'Esquadra, presentant-lo com un home proper a les idees independentistes (?) en contraposició amb el director general de Seguretat, Albert Batlle, com l'home d'Estat i de seny. Del conseller Jordi Jané no en parlen... Està segur el president Puigdemont de poder resistir l'ofensiva de l'Estat? És aquest l'equip d'Interior que necessitem per al procés?

Com a persona que he treballat durant anys des de la política: Assemblea de Catalunya, Òmnium, ANC i d'altres, considero que cal parlar i ensenyar menys, i col·locar-nos tots darrere el nostre govern i ampliar l'espai sobiranista amb la nova esquerra. Cal que fem el pas endavant definitiu i cap enrere.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.