El ‘gaiteiro'

La veritat és que m'havia cregut que viatjant amb l'Imserso faria convivències amb gent dels quatre punts cardinals d'Espanya. Que trobaria entre els expedicionaris jubilats vinguts de Madrid, Andalusia, Albacete... Ara mateix hi ha circulant per Galícia quatre autocars de cinquanta-cinc places carregats amb pensionistes. Cada un fa un trajecte diferent, però a la nit coincideixen al mateix hotel. En el nostre autocar som catorze catalans, i la resta, mallorquins. Als altres, tots són catalans. A l'hora de sopar només se sent parlar la llengua de Ramon Llull. M'agrada dir-ho així perquè aquest any se celebra el centenari del fundador del català literari, que va ser en les seves velleses un altre viatjant, encara que de més envergadura i en direcció contrària a la nostra. On són els d'Albacete? Els d'Albacete van en un grup per a ells o aparellats amb uns altres. Els andalusos o madrilenys, si no fan ple, viatgen amb els d'Extremadura o Castella. Sí, molt bé: però cap d'aquests ha vingut a Galícia? Es veu que vénen en altres dates. A mi em diran el que vulguin, em diran que l'Imserso es regeix per l'oficial divisió d'Espanya en províncies i regions i que els mallorquins i catalans hem estat concentrats segons el criteri de les “regiones del nordeste”, però més aviat em sembla que la distribució obeeix al fet de voler evitar “conflictes territorials”. He dit i repetit que l'Imserso no vol soroll de naturalesa política en les seves excursions. Deuen haver calculat que en aquests moments la confluència de catalans i espanyols podria haver produït incomoditats. No ho sé. En tot cas, a l'Imserso la “desconnexió” sembla haver començat.

A la plaça de l'Obradoiro de Santiago hi ha un solitari instrumentista bufant la gaita Li tiro una moneda al plat, em pregunta d'on som i quan li ho he dit, es posa a tocar Els segadors, complet i amb perfecta afinació. “Assajo per quan ho hàgiu aconseguit.” Manuel Fraga, el líder del PP, va ocupar unes quantes legislatures el Palau de Raxoi, seu del govern de Galícia, situat en aquesta plaça. Cada cop que va accedir al càrrec es va fer acompanyar per un grup de gaiteiros. Una vegada van ser sis mil. Quan li van fer els funerals per defunció van ser sis-cents. Hi era, el gaiteiro d'Els segadors? És molt jove, i em penso que no. Potser és un fill o un nét d'aquells afectes minvants. Queda naturalment descartat que l'Imserso l'hagi col·locat aquí per estimular la visita dels catalans. El gaiteiro recorre a una especialitat de la cuina gallega per dir-nos: “L'empanada vol quatre hores de cocció. Tingueu paciència. El forn us funciona bé i els ingredients són els adequats, però la vostra empanada es troba en la primera mitja hora.” Molts analistes polítics no ho sintetitzarien millor.