Vuits i nous
El gallec i els diaris
“Les classes altes i la clerecia són refractàries a l'idioma del país
Els grans i famosos diaris gallecs: La voz de Galicia, El faro de Vigo, El Progreso de Lugo. Observo que són molt consumits. No tinc temps de veure de quin peu coixegen, però els trobo ben fets, ordenats, amb molta informació i opinió solvent. El dilluns 25 de gener de 2016 Xesús Alonso Montero, president de la Real Academia Gallega, publica en gallec un article a La voz sobre l'idioma del qual és una autoritat que em deixa una mica perplex. Després de celebrar que la televisió pública gallega contribueixi a la normalització de la llengua, diu que aquesta normalització serà insatisfactòria fins que les senyores no parlin a les criades en gallec i aquestes les contestin en el mateix idioma. El problema no és de les “criades”, que l'usen de manera natural i quotidiana. El problema és de les “senyores” i en general de la burgesia, que s'hi resisteix i parla el castellà en totes les relacions. Com conduir les classes altes i mitjanes a l'idioma del país? Com conduir-hi els capellans, que fan totes les misses i les oracions en castellà? L'acadèmic apunta una solució: que els textos de Josemaría Escrivá de Balaguer, amb el Camino en primer lloc, siguin traduïts al gallec. Llavors, diu, les “senyores” i els religiosos veurien que l'idioma que se'ls resisteix és de prestigi, convenciment que es faria extensiu a les “criades”, que ara el parlen però no el valoren. Què vol dir Xesús Alonso Montero? Que totes les “senyores”, els seus cònjuges i la clerecia són a Galícia de l'Opus? No ho sé, però el retrat que el petit article ofereix de la societat porta a cavil·lacions. Tampoc no sé si els seus destinataris el llegiran, si està escrit en l'idioma que rebutgen.
La televisió, diu. La miro i, tret dels noticiaris, és de qualitat ínfima. Això veuen les “senyores”? O ho deixen per a les “criades”? El gallec que s'hi parla és tan aproximat al castellà que no té res a veure amb el que escolto als carrers i als bars de per exemple Fisterre, on faig una incursió. Em fa l'efecte que em seria més fàcil aprendre aquest gallec inintel·ligible, que deu ser el de les “criades”, que no pas el televisiu, que de tan assequible em faria pensar que faig comèdia. Però jo no sé res, és clar, de la complexitat idiomàtica gallega. Només apunto. De totes maneres, que no passi que les “criades” i els pescadors de Fisterre perdin el gallec a còpia de televisió en gallec.
Fisterre és a Costa da Morte, un qualificatiu, em diuen, creat pels diaris del país a causa dels naufragis que hi tenen lloc. A la tarda, el sol ponent traça un camí sobre el mar. El camí de l'emigració. N'hi va haver tanta, que a molts punts d'Amèrica els espanyols són “gallegos”. Els diaris, gairebé tots centenaris, es van fer necessaris per recollir informació dels països on tothom tenia un parent. S'escriuran sempre en l'idioma de les “senyores”?
