A la Corunya

Després de dies de rosegar catedrals, arribem a la Corunya, que no en té. Es veu que la ciutat va ser sempre governada directament pels reis, i en conseqüència les formes del feudalisme, amb el poder de l'Església fent-hi un gran paper, van quedar excloses. Tot deu ser més matisable, però els corunyesos ho expliquen així i com que no tinc temps de fer investigacions així ho acceptarem. Ciutat burgesa, doncs, bona per passejar-hi, veure la gent com passa i badar. El port actiu i esventat, ara en procés de ser traslladat fora del nucli urbà, és observat per les famoses i omnipresents galeries de vidres i llistons blancs de les cases de pisos. La façana i l'entrada principal d'aquestes cases donen al carrer Major. Les galeries, doncs, corresponen a la part posterior, més innoble. La resistència a encarar la casa a mar per part dels que s'hi han d'enfrontar cada dia per motius de feina és al món molt general. A Roses les cases també li giren l'esquena, i dic Roses perquè és la primera ciutat que em ve al cap de les moltes de marítimes que m'hi podrien venir.

Les galeries són un sistema de calefacció. El sol hi entra, i els vidres n'atrapen l'energia. Sembla que hi siguin de tota la vida, però Picasso, que va viure aquí de petit, de gran encara recordava la polèmica que es va generar a la ciutat entre els particulars que les construïen per iniciativa pròpia i l'Ajuntament, que no ho permetia. Picasso va estar molt content que al final les galeries s'imposessin i em sembla que l'entenc: la seva multiplicació dóna a la Corunya un aire cubista.

Ens avisen: alerta amb les corunyeses perquè totes porten una María Pita a dintre. Qui era aquesta María Pita que dóna nom a la plaça de l'Ajuntament, i hi té una estàtua? El pirata sir Francis Drake tenia encerclada la ciutat amb una flota. La seva victòria semblava incontestable perquè els efectius locals eren escassos. En una escaramussa, el marit de María Pita va caure ferit. Ella, que era al seu costat, es va fer càrrec de la situació general i al cap d'uns dies els anglesos fugien amb la cua entre cames. L'episodi també deu ser matisable però explica exactament el paper de la dona a Galícia. Explica Rosalía de Castro, Emília Pardo Bazán o Concepción Arenal, pionera del feminisme a Espanya. Explica que en una terra de tants naufragis, amb tants marits absents per les llargues travessies pesqueres o per les emigracions, les dones haguessin de prendre la iniciativa per defensar el país o fer-lo avançar. Si hi afegim que els celtes originaris es regien pel matriarcat, el perfil de María Pita i la dona gallega queda complet. I la forma del formatge de tetilla, que, amb mugró i tot, recorda la font de la llet que hem mamat, també queda molt clara.