Keep calm
Accés febril
En el cas dels titellaires també es mesura “la temperatura de la llibertat d'expressió”
És probable que el cas dels titellaires –en la línia de la tradició medieval que rescata al cap dels anys un García Lorca apassionat dels teatrets de putxinel·lis– serveixi per tapar d'altres escàndols. Parlem dels dos components de Títeres desde Abajo i això fa que, en determinats mitjans, es doni més relleu al seu empresonament que no pas a temes que afecten el cor de la corrupció i el desballestament de l'estat democràtic. Potser sí. Però, ¿no és aquest un exemple diàfan dels nivells de defallença democràtica a què ha arribat Espanya? Tot el cas d'aquests nois clama al cel en demanda del mínim que es pot exigir a una societat moderna i respectuosa envers el ciutadà i els seus drets, començant pel fet que el jutge que va decretar la presó és un exmembre de la policia franquista, reciclat després com a magistrat, i acabant amb la bestiesa que suposa engarjolar dos artistes pel sol fet de dur a terme la seva professió.
No entraré a discutir la seva defensa, perquè em sembla una inútil (i quasi asfixiant i innoble) pèrdua de temps. Són innocents perquè feien teatre, perquè tot el que deien es deia en el marc d'una ficció que ha estat vilment tergiversada. Les opinions tampoc no haurien de ser empresonades. El cas recent d'Erri de Luca ho certifica. El novel·lista va demanar el boicot a la construcció de la línia fèrria entre Torí i Lió, primer en un article i després en un llibre on també reclamava el sabotatge. El van acusar de promoure la violència i, finalment, el van absoldre, perquè no es va poder demostrar que les seves idees fossin la causa dels atemptats soferts per la companyia ferroviària. Ell va dir: “Si la meva opinió és un delicte, no deixaré mai de cometre'l.”
En el cas dels titellaires també es mesura, com va dir De Luca en el seu moment, “la temperatura de la llibertat d'expressió”. L'accés febril de l'autoritarisme no minva amb la seva posada en llibertat (provisional, és clar) ni, molt menys, amb les desmesurades mesures cautelars que els han estat imposades: sarcàstiques, prepotents i antidemocràtiques.
