‘Space Oddity'

Les ones gravitatòries. Alteracions en l'espai i el temps que viatgen per l'univers infinit i en expansió mentre vostè i jo fem la cervesa i unes olives a quarts d'una en aquest matí de dissabte. Albert Einstein tenia raó, però no creia que es poguessin percebre des de la Terra. Ara resulta que sí, i l'univers es podrà estudiar d'una altra manera: no només el miraran, sinó que els científics el podran escoltar. Perquè hi passen coses que fins ara eren impossibles de veure però que hi són. S'hi emeten sons que ens poden fer redescobrir l'origen de tot.

Una estranya melodia pot acostar la ciència al gran misteri de l'univers... Deu ser que David Bowie i Albert Einstein s'han trobat en algun revolt d'aquesta autopista còsmica de pols d'estels, on la matèria es fon en la volubilitat de l'espai i el temps, per desbancar Space Oddity com a banda sonora de l'impossible intent de colonització humana de l'espai i per enviar-ne la música real en forma de missatge als científics, el miler de cervells de tot el món que buscaven les ones des del 1992 en l'observatori LIGO, amb una inversió de 620 milions de dòlars que ens reconcilien amb les misèries del món.

El nostre imaginari espacial es transforma mentre els estats de la Unió Europea s'espolsen els refugiats de sobre, el PP protegeix l'aforament de Rita Barberá situant-la a la diputació permanent del Senat, Jaume Matas admet que contractava Iñaki Urdangarin per tenir bones relacions amb la casa reial, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez constaten que no es poden posar d'acord en aquesta Espanya que no sap on va, i el primogènit dels Pujol sosté que el seu pare no tenia res a veure amb la gestió de la fortuna milionària que ha entelat la trajectòria política de l'expresident. Alguna cosa no funciona. Can you hear me, major Tom? Sóc aquí, flotant al voltant d'aquest aparell, molt per sobre de la Lluna. El planeta Terra és blau i no hi ha res que pugui fer... L'espai sonarà com vulgui, però la nostra banda sonora serà sempre la de Bowie.