Ponts i viaductes

Les obres s'haurien de fer amb gràcia, pensades per quan siguin velles, per quan ja no serveixin per a la funció per a la qual han estat concebudes. El 10 de juny vinent farà 90 anys que el pont vell de Besalú va ser jubilat oficialment com a pont d'ús ordinari, després de gairebé nou segles de servei per a vianants, cavalls, matxos, carros, carruatges i automòbils primerencs. No el podien pas cardar a terra, tot i que una dècada després va ser bombardejat pels rojos, segons els diaris nacionals.

Hi ha un fotimer de grups de Facebook dedicats als del-poble-de-tota-la-vida. Una colla es diuen “No ets de… si no”; algunes vegades amb pronom, sovint sense i, a vegades, dividits, com correspon a un poble mal avingut. Hi ha moments d'activitat tan frenètica, com el nostre règim de pluges.

A vegades la bogeria es desferma per la troballa de la foto vella de l'església, el pont o la plaça, tot remenant a Can Cortès, a Ca l'Ugui, al Mercat de la Lleona, al Mercat del Col·leccionisme de Girona o al Mercat de les Emocions de Besalú. Us activen les intervencions de gent molt entusiasta que, potser, només coneixeu virtualment, com en Kel Domènech, de Besalú; l'Antoni Bordas, en Pere Garcia i en Miquel Casals, a Girona, o en Martirià Brugada, de Banyoles.

Per descomptat que els historiadors i arxivers deuen descarregar les fotos, els comentaris i les descripcions publicades a les xarxes socials. En algunes s'observa el pas del temps i en d'altres, que el temps i l'especulació no perdonen.

L'any passat va fer cinquanta anys que el difunt demòcrata Manuel Fraga Iribarne en va visitar les obres de restauració. Molts pensen que l'Excelentísimo Señor Ministro de Información y Turismo d'un govern de Franco i fundador del PP va inaugurar el pont aquell 16 de març del 1965. Doncs no. Les obres ja eren molt avançades, però fins al 26 de setembre, per la festa major, no se'n va inaugurar la reforma.

Ara mateix es rehabilita el pont nou, el de la carretera vella de Girona, planificat el 1920, inaugurat el 10 de juny del 1926 pel governador civil Prudencio Rodríguez Chamorro, destruït al final de la Guerra Civil i reconstruït per enginyers militars.

Aquest pont és un vial urbà, d'ençà de la inauguració de la variant de l'N-260, amb la construcció d'un viaducte funcional i sense gràcia entre la paperera La Confiança i La Canova. Després de les obres serà un pas subsidiari del pont vell, ja que, a part d'assegurar-ne la resistència dels arcs i la construcció d'una nova plataforma més ampla, la vorera es posarà al costat monumental perquè els turistes hi puguin passejar i ventar tantes fotos com vulguin sense fer-se nosa, ni fer-ne al trànsit.

És un pont amb l'estigma d'haver estat construït al costat de l'altre; potser perquè l'enginyer podria haver estat un anglès anomenat Bobby Robson. Fins que no vaig trobar la postal d'aquest pont amb la foto d'un decadent paisatge hivernal d'L. Roisin no li vaig trobar el què. Si el gran Lucien Roisin Besnard va venir a fotografiar-lo va ser perquè li va veure alguna gràcia, l'estil d'una època; per exemple, tots els plàtans a banda i banda a la carretera de Girona, com els de la carretera de Figueres i els de la d'Olot; i així a cada poble.

Em sembla que al començament, el pont nou no el feia servir ningú; on vas a parar, treure el trànsit del mig del poble! Precisament, el juliol del 1926, l'Ajuntament de Besalú va prohibir el pas pel pont vell per “obligar tots els carruatges a passar pel nou”. Les obres van costar 413.800,34 pessetes. La reforma ha estat pressupostada en 1,2 milions d'euros. Per si coneixeu algú aficionat a fer números i factors de conversió i actualització, hi afegiré que arreglar el pont del quilòmetre zero de la carretera de Besalú a Roses, a sobre el Capellades, va costar 41.046,49 pessetes. Aquest pont era de final del XIX.

Em fa l'efecte que aquell pas de quatre carrils per sobre el Fluvià al començament de la variant no passarà a la història de l'estètica, ni de l'ètica. Per respecte als ponts, d'aquestes coses tan funcionals, en direm viaducte. S'hi podrien haver esforçat una mica. Prou que ho van fer amb aquell pont nou de Girona, que se'm fa poc funcional i que hauria estat més necessari en algun altre costat del Ter de l'àrea de Girona. Ara, a nivell estètic fa patxoca.

Hi ha ponts que poden ser una línia subtil, un arc fi i poderós, com el pont d'en Gómez, a Girona. O obres elegants com el pont de Pedra. O singulars, com el pont de Ferro, construït per Eiffel entre les Peixateries Velles i la Rambla. Girona és una ciutat de ponts i passeres, tots exigits amb gràcia per respecte al que hi ha darrere.

I hi ha ponts que poden ser una taca indiscreta, com el de Castellfollit de la Roca o tot el sistema de viaductes de la variant de Sant Daniel, que a més de néixer injusta i forçada ho va fer lletja de por. Podrien haver compensat el despropòsit amb bellesa arquitectònica; el xoc del formigó nu amb les Gavarres continua fent el mal d'ulls del primer dia.