Insòlit

En un país on la pobresa energètica no està resolta i les lleis que l'acompanyen són absurdes, l'existència d'un edifici autosuficient de consum zero és insòlita. I si ha obtingut els primers premis en arquitectura i innovació, i el tercer en urbanisme, en un dels certàmens internacionals de més prestigi en edificació sostenible, on han participat 22 escoles d'arquitectura de tot el món, encara més mèrit! Aquesta petita filigrana està construïda a l'avinguda de Can Tapis de Rubí, i donarà servei com a estança en el temps lliure al barri de Sant Muç.

El camí per arribar-hi ha estat llarg. A l'Escola d'Arquitectura del Vallès, un equip de professors i alumnes, amb iniciativa inusual, creen el projecte Ressò. Impliquen a tothom que se'ls posa al davant (i al costat). Comptabilitzen fins a un centenar de col·laboradors que superen, entre tots, més de 40.000 hores de dedicació. Passen per tot, pujades, baixades, desenganys, sorpreses, hores perdudes, debats inacabables, milers de dibuixos, càlculs infinits. Avancen en una acció entre tenaç i il·lusionadora. Hi creuen! El resultat ha estat producte d'una de les assignatures més abandonades al nostre país en el món de l'arquitectura i reservada a les “altes tecnologies”: la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I). Fins ara, les poques accions que es realitzen les han dut a terme algunes empreses delimitades en especialitats concretes i els projectes globals s'han quedat en el camp de l'arquitectura teòrica i acadèmica. Estem davant d'un fet atípic, després de la feina de laboratori, s'ha passat a una fase superior, la fabricació del prototip i l'experimentació. Tot un èxit a principis del segle XXI! El projecte, una capsa de 150 metres quadrats, amb solucions innovadores, trencadores i formalment de gran contrast amb el seu entorn. Valent!

Uns apunts: els fonaments, uns visos gegants cargolats a terra. El terra, plaques prefabricades de formigó amb la incorporació de les conduccions del terra radiant. Els tancaments de doble pell, diferenciats a nord i sud, de policarbonat i fusta aglomerada, amb cambres d'aire ventilades que funcionen en un o altre sentit segons l'època de l'any. La coberta, bidireccional de fusta, feta per mòduls de fàcil transport. L'estructura, lleugera, una bastida. La captació solar, les plaques més desenvolupades en l'actualitat. Tot fabricat a taller. El conjunt climàtic global controlat per un sistema domòtic. Cal visitar-lo. Ara l'edifici ja està a punt, s'ha de posar en càrrega. La proposta té l'altre valor de l'arquitectura, el social. Els usuaris, els veïns de Sant Muç, compartiran les experiències de vivència i ús amb el món acadèmic amb una gestió conjunta amb l'Ajuntament. Entre tots desenvoluparan l'última fase del projecte, fer-ne ús.