Soldats

Fa poc, el dia que se celebraven anys rodons de la supressió del servei militar, vaig explicar en un programa de televisió que jo havia complert l'obligació el 1975, el de la mort de Franco. Vaig donar detalls de la ubicació de la caserna, as Castell, Menorca, i quan vaig arribar a casa em vaig trobar a l'ordinador el correu d'algú que em deia que ell havia fet el soldat al mateix lloc el mateix any i s'estranyava de no recordar-me. Jo, en canvi, el vaig recordar perfectament. Fins i tot com es deia de segon cognom. Res d'excepcional. Jo era el furrier de la caserna i els furriers, en l'organització militar, tenien entre altres missions la de passar llista. O, si més no, tenir la llista en perfecte ordre alfabètic. Carles Mas? Carles Mas Olivares. Em deia també que allà dins havia fet amistat amb un grup que encara ara es reuneix per fer sortides i costellades amb les dones: en Fius, l'Oliver... Fius? Oliver? Fius Camp i Oliver Fortea. En Fius era mestre, i de Manresa, vaig poder precisar. Com que jo a mi mateix no em passava la llista perquè ja es donava per descomptat que hi era, el meu nom era per a tots desconegut. I com que el furrier també s'encarregava de posar als soldats les obligacions de les guàrdies i els serveis penosos, no era estrany que tingués pocs amics o que els que volguessin ser-ne actuessin per interès. Pel que dic, perquè dormia a part, perquè em sentia vigilat per la meva activitat política i per la meva manera de ser que no cal detallar, vaig fer un servei solitari. Sortia sol, i sol em passejava per Maó o els diumenges arribava a Ciutadella o anava al cine.

En Mas, en Fius, l'Oliver i jo ens vam trobar dimarts per dinar. En Fius va recordar que havia fet de mestre als soldats i que havia quedat parat de la quantitat d'analfabets que es va trobar. En una concentració humana semblant, en trobaríem ara tants? Sigui com sigui, tot, inclosos els militars xusquers i alcoholitzats, la caserna insalubre on vivíem premsats, el ranxo, els uniformes que vestíem o les feines inútils de tot el dia, ens va semblar llunyà i rònec i com si en comptes dels anys setanta parléssim dels quaranta que no havíem viscut però en tenim notícia pels pares i el cine. El franquisme de l'endemà de la guerra es va perpetuar en les casernes fins a la mort de Franco que nosaltres vam viure. Si els ordinadors s'haguessin inventat llavors, hauríem seguit amb les màquines d'escriure de paper carbó i els telèfons de baquelita. En Fius va observar que dec ser l'únic furrier de la història que no va arribar a caporal. La fitxa policial de desafecte al règim ho va impedir. I per què et van mantenir en un lloc tan delicat? Ja m'ho va dir el capità: “Mientras no pase usted información al enemigo...”