Parar la galta

Parar la galta. Això és el que fem divendres rere divendres, Consell de Ministres rere Consell de Ministres. Un dia ens tomben una llei (perquè dur-la al TC i demanar-ne la suspensió és tombar-la) i un altre dia ens en tomben una altra. I això cada setmana. I nosaltres què fem? Parar la galta. Doncs que sàpiguen que la comencem a tenir vermella, la galta, de tanta plantofada. I que un dia els engegarem a dida. Perquè ja em diran on carai és el desglaç aquest que ens anunciava dijous Junqueras. I ja em dirà de què serveix, president Puigdemont, que se'n vagi a Madrid i tingui trobades cordials amb un president que fins i tot en funcions ens fum una clatellada rere l'altra. La setmana passada, el president i el vicepresident de Catalunya van insistir, l'un a Rajoy i l'altre a la Soraya Sáenz, que no tombessin, sisplau, les lleis contra els desnonaments (la llei d'emergència en habitatge, vaja) i la de la pobresa energètica. L'han vist, el resultat? Tot al TC, que ja saben vostès que és aquest tribunal que no és que arbitri a favor seu sinó que, simplement, està assegut a la banqueta del govern central. Forma part de l'equip. El conflicte polític, finalment, ja no el paguen els polítics, ja no s'exposen els polítics a ser inhabilitats o jutjats, sinó que ara ja el paguen les persones, les que no tenen pis o les que passen fred. Quin desglaç! Quina cordialitat! Quina voluntat d'entesa, després d'aquestes trobades de Puigdemont i Junqueras amb els seus homòlegs a Madrid! Potser s'ho haurien de preguntar, si valen la pena aquests viatges. Si més no, si ens han d'acabar tombant-ho tot al Consell de Ministres de cada divendres, potser que ens estalviéssim el bitllet d'AVE a Madrid, no? Perquè si ells són cordials amb les trobades que no serveixen de res, nosaltres podem ser igual de cordials anant-nos-en, no? La setmana passada, tres lleis al TC. Aquesta setmana, dues més. Caram, senyors, quin desglaç. Potser sí, no, que hauríem d'anar per això de la desobediència, que en diuen ells? Per l'obediència al dret de les persones, que en diem nosaltres. No sé si hem de perdre gaire més el temps.