Vuits i nous
Viatges presidencials
“S'ha d'insistir amb Brussel·les, sense oblidar sortides pel país
El viatge del president Puigdemont a Bèlgica no ha anat bé. La geopolítica és com és, i quan un polític anuncia que va a Bèlgica s'entén que va a Brussel·les i que ho fa per entrevistar-se amb les autoritats europees, com quan diu que va al Vaticà tothom endevina que serà acollit pel papa i no es limitarà a rebre'n la benedicció dominical des del balcó de la plaça. L'entrevista no ha estat possible, i les “autoritats europees”, que podrien haver callat si la gestió diplomàtica de la Generalitat hagués estat més afinada, han propagat públicament la impossibilitat sense tenir cap necessitat de fer-ho. Problemes d'agenda, han dit. En el llenguatge polític, els “problemes d'agenda” per excusar una visita fan mal: vol dir que no t'han volgut rebre. Per pressions del govern de Madrid, com ha insinuat Artur Mas, que és més vell en l'ofici de visitador? Probablement, però ja s'hi ha de comptar a l'hora de fer les maletes o de planificar la ruta. El representant de la Generalitat a Brussel·les s'ha excusat dient que de totes maneres les autoritats europees observen amb interès i preocupació diària l'evolució política a Catalunya. Els rabadans de sempre han emès l'habitual “no serà tant”,
però jo, com ells, n'estic convençut. Com estic convençut que un dia o
altre aquestes autoritats que ara no volen veure el president català es
veuran amb el president espanyol, sigui quin sigui, i l'obligaran a buscar solució a aquest “problema” que els truca a la porta, fa maniobres d'aproximació, posa piques a Flandes i fa que el carilló d'Anvers interpreti Els Segadors. L'evolució política catalana implica també la d'Espanya, estat de la Unió, i els estats amb els estats s'entenen, i es visiten.
Deixem-ho aquí. Jo, com que sempre em poso al costat dels meus presidents successius i els desitjo que tot els vagi bé, recomanaria a Puigdemont, “l'amic Carles”, que organitzi al mateix temps uns altres viatges. No a l'altra punta del món ni a la Lluna, que és on Puigdemont tenia l'objectiu quan era petit i volia ser astronauta, sinó a la mateixa Catalunya. Des que és president l'hem vist molt per Girona, on té el domicili i l'antiga alcaldia i s'hi belluga segur, l'hem vist també per Barcelona i la seva àrea metropolitana però ha freqüentat poc, per no dir gens, les comarques de Lleida, de Tarragona o de l'Ebre. Hi ha d'anar, perquè allí no el coneixen, i ja li asseguro que el veuen com un element de la “privilegiada” i a estones superbiosa Girona. A l'Ebre, a la Terra Alta o a la Vall d'Aran, on el centralisme barceloní i el melic gironí són observats amb una susceptibilitat més acusada i on el sentiment independentista és per això més feble, no hi ha problemes d'agenda per rebre el president de la Generalitat. I enfortir-lo, a l'hora de trobar un forat en agendes més complicades.
